LA COLUMNA
Obama i rivals
Un observador europeu pot concloure que Barack Obama té collada la seva reelecció com a president dels EUA als comicis d'aquest any. No deixa de ser curiós, perquè fa uns mesos semblava com si Obama anés a ser president d'un sol mandat. Ara, als seus èxits en política exterior (liquidació d'Ussama Ben Laden, decapitació d'Al Qaida mitjançant l'eliminació dels seus dirigents amb atacs amb robots, suport des d'un segon pla del derrocament de Muammar al-Gaddafi)... s'hi afegeixen l'evolució favorable de les xifres de l'atur i els indicatius econòmics als EUA, que han produït un repunt de la seva popularitat.
Obama torna a ser el favorit, però no es pot dir el mateix dels sis rivals republicans que continuen en la cursa. El més ben situat de tots és Mitt Romney, l'exgovernador de Massachusetts que, a més d'haver guanyat les eleccions primàries als estats d'Iowa i New Hampshire, representa l'establishment republicà i és l'únic que pot oposar alguna experiència de lideratge a la del president. Però el passat com a inversor de Romney també el fa representar la faceta més cobdiciosa i despietada del capitalisme nord-americà dels anys 80-90 del segle passat, i això el posa a la diana dels seus adversaris. En general, el problema dels republicans és que estan dividits i que no disposen de cap figura amb entitat i carisma suficients. A banda de Romney, la resta dels aspirants (Newt Gingrich, Rick Santorum) pertanyen al sector pintoresc de la dreta nord-americana, o ja han abandonat la cursa, com ara Bachman, Cain o Palin. Si a això hi sumem la pèrdua de pistonada del moviment populista-conservador Tea Party, comprendrem per què Obama és el favorit a la cursa presidencial dels EUA. Si més no, vist des d'Europa, perquè els EUA estan en un altre continent i, en política, poden semblar un altre món.