L'endemà del dissabte

Mans quietes és una obra de teatre tan còmica com desconcertant sobre el masclisme i el feminisme, escrita pel guionista i dramaturg Piti Español. Es va estrenar amb èxit arreu del País Valencià el 2009 (en la variant corresponent del català) i a Miami l'any passat (en castellà) i acabo de fer-ne la traducció anglesa, reclamada ja als Estats Units. (Inexplicablement, aquesta obra encara no s'ha estrenat –tot i estar escrita originalment en català principatí– a Catalunya.)

Tot buscant equivalents per a les ficades de pota masclistes del personatge principal, em van venir al cap els acudits descaradament insultants per a les dones explicats a la televisió anglesa als anys setanta pels comediants de l'època, com ara el malaguanyat Bernard Manning –va morir el 2007, envoltat de polèmica–, una de les endevinalles més notòries del qual feia: “Quina és la diferència entre una esposa i una nevera? La nevera no es tira un pet quan en treus la carn.” Això sí, a tall de rèplica, els primers acudits feministes –força tímids– van començar a circular a principi dels vuitanta, incloent-hi aquell, ja tan suat, de: “Per què els costa tant aparcar bé, a les dones? Perquè pensen que 18 centímetres són així” (i qui ho explica indica, amb els dits, un objecte de la mida d'un anacard).

Ara bé, els acudits feministes actuals no en tenen res, de tímids, tal com demostra aquest exemple recent: “Per què Déu va crear els homes? Perquè no es pot tallar la gespa amb un consolador.” O bé, un altre: “Com és que les dones casades pesen més que les solteres? Una soltera torna a casa, mira què hi ha a la nevera i se'n va cap al llit. Una casada torna a casa, mira què hi ha al llit i va cap a la nevera.” I, per rematar-ho, un de ben negre: “Com saps si el teu marit és mort? La vida sexual és igual, però ara ell no fa pudor de cervesa.” Per què deu ser que si s'expliquessin uns acudits semblants sobre les dones serien d'un mal gust difícil de suportar, mentre que els acabats d'esmentar, sent feministes, tenen un regust de revenja que a més d'un home fins i tot ens dóna un frisson gairebé agradable? Mans quietes és, entre altres coses, un intent reeixit de contestar la pregunta. A veure, doncs, si per fi a algú –tant n'és el sexe– se li acut estrenar aquesta obra del senyor Español al país petit on va néixer.