Fallida

Molt temo, pel que fa a Grècia, que la notícia d'aquest any no serà si farà fallida o no, sinó quan farà fallida exactament. Si tal episodi succeeix no faltaran els que diguin que la pròxima a caure serà la península Ibèrica, en conjunt. Pel que fa a Portugal, no sabria què dir-los; però pel que fa a l'Estat espanyol, l'entitat que inclou el nostre país, la comparació no resisteix cap anàlisi seriosa.

Com ja he escrit en altres ocasions, el problema principal del deute no és només el seu volum, que també, sinó la capacitat del deutor per pagar-lo. Si hem de filar prim, el deute públic dels Estats Units és astronòmic en comparació amb el de Grècia, però ningú es posa gaire nerviós, tret d'alguna agència de qualificació; però després el seu director general ha de marxar a casa. Ningú més no es posa nerviós perquè els Estats Units tenen capacitat de pagar. Com passa amb l'Estat espanyol.

Grècia no solament té un deute que equival a dos cops tota la seva producció d'un any, sinó que la seva capacitat de pagament és escarransida. No és que tingui dificultats per tornar el deute, sinó que no pot ni pagar els interessos. O sigui, la possibilitat que faci fallida és més que una amenaça.

Els bancs francesos i alemanys, que serien els més afectats per aquesta fallida, haurien d'entomar la crisi. Alguns, no pocs, se n'alegrarien si això passés. Dirien que ja tenien ganes de sentir els plors dels especuladors. Fins que aquests alguns descobreixin que el seu fons de pensions particular, ves per on, estava invertit en deute grec.