Al Capone
Sens dubte, Al Capone fou un dels criminals més reconeguts de la història mafiosa de l'Amèrica del primer terç del segle passat, un personatge al qual cal atribuir un munt d'assassinats directes o induïts i que, perseguit pels federals nord-americans, només pogué ser jutjat i condemnat per evasió d'impostos, una sentència que l'obligà a passar un xic més de set anys a les presons d'Atlanta i Alcatraz. Un personatge singular, vestit amb gran elegància, que figura amb lletres grans a la crònica de la infàmia.
Mantenint les distàncies –les grans distàncies que separen Chicago de València– el judici contra Francisco Camps, al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, conegut com a “el judici dels trajos”, recorda la personalitat i capacitat estafadora del gàngster Al Capone, sense delictes de sang, almenys fins a aquest moment. Tot demostra que Camps ha estat un home subornable, sense escrúpols i corruptible, que ha governat a València com si es tractés del seu vedat particular de cacera, fent i desfent a pler. Els retalls que ens arriben del judici així ho demostren. Però, per contra, només podrà ser condemnat per uns vestits més o menys encertats. I, en seguir la seqüència del judici, fàcilment es dubta de les garanties processals, que poden protegir un estafador que ha usat un càrrec públic en benefici propi i dels seus.
Diuen que Al Capone era temut per molts ciutadans, però també molt aplaudit pels seus, fins i tot per gent humil com ara el bidell del banc i l'enllustrador de sabates, que celebraven amb simpatia les seves estrenes. De segur que una bona propina podia comprar voluntats. Aquest és el drama: els Al Capone, com tots els estafadors sense escrúpols, es poden mantenir gràcies als estols d'aduladors que es mouen al seu entorn. En aquest sentit, Camps torna a ser un excel·lent exemple: molta gent ha celebrat les seves gràcies i, fins i tot, molts conciutadans seus no han dubtat a votar-lo i convertir-lo en president de la Comunitat Valenciana. És la misèria de la democràcia, un tipus d'organització política que permet que Camps, com Jaume Matas, tingui un poder il·limitat, fins a convertir-se en professionals de l'estafa. Després, només se'ls podrà condemnar per una simple relliscada. Al Capone ha fet escola.
