Indefensió

El naufragi del vaixell Costa Concordia, en què viatjaven famílies catalanes, a la costa italiana

m'ha fet reflexionar sobre la situació d'indefensió en què es troben els ciutadans en situacions crítiques, i com la legislació, que ho regula tot, és incapaç de gestionar aquestes situacions. Tots hem sentit la reacció irada d'alguns viatgers de la naviliera, afirmant que no han estat prou ben tractats. Ho dic també com a víctima de situacions de crisi en què m'he trobat –molt lluny del dramatisme del Costa Concordia. El març del 2002 viatjava en el tren Euromed Alacant-Barcelona que va descarrilar quan circulava a 155 quilòmetres per hora. Hi van haver dos morts i un centenar de ferits. En vaig sortir físicament il·lès (la cosa emocional no importa); encara espero les disculpes de la companyia. Fa poc més d'un any vaig ser víctima de la vaga de controladors d'Aena; en comptes d'una disculpa ha rebut un memoràndum de 22 folis en els quals desestimen qualsevol reclamació per danys i perjudicis. Ser víctima és això, indefensió i solitud davant les grans empreses i corporacions. Em solidaritzo i comprenc els que van naufragar i el sentiment d'impotència que els ha quedat.