LA CRÒNICA
DE l'ebre
El Casal Carrasclet a Falset
Al cap de gairebé tres-cents anys –si partim del 1714, quan tot semblava que s'acabava per Catalunya–, al Priorat, i concretament a Falset, el jovent d'aquesta comarca per la independència catalana torna a alçar la bandera del lluitador antiborbònic Pere Joan Barceló, nat a Capçanes i conegut amb el sobrenom de Carrasclet.
I és que –ja ho diuen– la història sempre torna, no és lineal ni estancada, encara que ben sovint sembla (i potser és veritat) que en alguns o molts aspectes reculem. Sigui com sigui, noves generacions s'incorporen a l'etern recomençar col·lectiu.
I així veiem com les generacions de la postguerra, els Vernet, Asens i companyia, d'aquests pobles del Priorat –que cantaven Els Segadors i proclamaven, d'amagat per les ermites, el seu desig de llibertat per a Catalunya– han donat uns fills i néts que s'han anat incorporant a aquest desig, que ara ja és bastant majoritari.
El cas és que, des de fa un mes, el Col·lectiu Independentista del Priorat i l'Assemblea de Joves del Priorat han posat en marxa –de la mateixa manera que s'ha anat fent a diverses comarques del país– l'anomenat Casal Carrasclet, a Falset (carrer Salvador Estrem, número 14), amb l'objectiu d'esdevenir els portaveu de la nova onada política, de base popular (res a veure, és clar, amb el PP), que s'està gestant arreu de Catalunya i que inclou, des de fa molts anys, els moviments socials de defensa del territori, els de les consultes populars per la independència i, darrerament, tot el que conduirà, el dia 10 de març que ve, a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana.
I és que la lluita per la llibertat de Catalunya ha agafat, per fi, accents concrets, derivats sens dubte de l'accentuació crítica dels temps actuals: retallades, per una banda, i xantatges i corrupcions, per l'altra; imposicions de models econòmics i energètics dominadors i tutelats pel gran poder financer, i a l'altra banda, fragmentació, desconcert i desolació en les bases socials, havent de conviure amb una realitat ecològica degradada, conseqüència d'aquest mateix model que ha devastat l'economia de la gent.
De totes aquestes coses es parla i s'actua des del casal falsetà: el dissabte es debatran els efectes de les retallades a la comarca, alhora que es promouen noves accions: la insubmissió fiscal que dos joves empresaris de Siurana, reunits a Diemprou.cat, han fet efectiva negant-se a pagar impostos a l'Estat espanyol. Mentre hem parlat –que se n'ha de parlar– de ballets, poesies i gegants, han estat tranquils; ara potser no ho estaran tant.