LA GALERIA
Mossos de Farners
Perquè s'imaginaven la vergonya dels Mossos a causa de l'actitud d'un dels seus sindicats, la seu territorial d'Òmnium -la Selva els va lliurar ahir, a la comissaria de Santa Coloma, una carta de suport i de coratge. I és que, en efecte, la decisió de negar-se a parlar el català estant de servei i de rebre el conseller d'Interior amb la cançó d'un folclórico per donar força a les reivindicacions salarials és una idea tan burra, tan irracional i tan de dur un embut al cap que, com deia Salvador Cot en un article, als ximples de la pensada se'ls hauria de retirar l'arma perquè encara s'hi faran mal. Ja ho pot ben dir!
Si jo hagués de patrullar amb un d'aquells quadrúpedes, estaria francament amoïnat, i si fos un superior seu, els obligaria a dur la gorra posada fins i tot als despatxos per prevenir al màxim l'alliberament d'unes idees tan fètides.
Tot just va saltar la notícia dissabte passat, aquest cronista va telefonar a la comissaria colomenca per veure què en pensaven. Un amable mosso el va atendre en català i amb molta professionalitat, però, dins de la discreció, se'l notava desconcertat, com si no s'ho acabés de creure. La qual cosa porta el cronista a dubtar de si tot plegat és obra d'uns capsigranys o està teledirigit per gent molt més llesta i malèvola. Simultàniament a la seva publicació als diaris digitals, el ciudadano Albert Rivera ja aplaudia la jugada. Un polític que es destaca pels atacs constants a les subvencions culturals del nostre govern mentre calla davant les subvencions de Madrid a tota entitat que expandeixi el patrioterisme espanyol; que li fa nosa un cop de mà a la premsa catalana però no pas la martingala privada de la Feria de Abril, més subvencionada que ningú; que enverina l'ambient a les escoles de Catalunya brandant la cooficialitat del castellà però que s'empassa gustosament el xarop d'indiferència de l'Estat espanyol respecte a la promoció exterior de la llengua catalana, un polític així deu estar contentíssim que la poma de la discòrdia lingüística entri a les comissaries del país. Els anticatalans llestos continuaran actuant sense escrúpols i els anticatalans burros continuaran trobant una bona idea la proposta de reivindicar salaris cantant el Que viva España o la Ramona pechugona. És la natura d'uns i dels altres.