Calella a l'hivern

És tant el contrast que es produeix a la majoria de pobles petits de la costa entre l'aglomeració de l'estiu i la languidesa de l'hivern que en termes astronòmics equivaldria a comparar el dia amb la nit.

La gent que habita tot l'any arran de mar es veu obligada a acceptar els inconvenients que implica la temporada turística i alhora la manca evident de tota mena de serveis que pateixen a l'estació freda.

Ho veig amb Calella de Palafrugell, que conec bé. Els que hi sojornen no tenen més remei que pujar a la Vila per poder satisfer la majoria de les seves necessitats. Aquest desfici el troben sobretot ara. Per bé que aquesta dependència és endèmica, de fa dècades, avançats en el segle XXI hauríem d'haver-ho resolt.

I això que cal fer esment de tota una sèrie d'establiments i serveis que aguanten tot el llarg hivern, moltes vegades per guanyar ben poca cosa. Ho fan amb la voluntat de fer poble, de mantenir la porta oberta perquè no faci la impressió que hem clausurat la població. Es d'agrair aquelles botigues d'alimentació i altres queviures, estris i d'objectes de regal, bars, restaurants, hotels... que són la cara amable, resisteixin. Posats a tancar, el pàrquing públic de Can Zaragoza, n'és l'exemple més emblemàtic. Quan arriba el 15 de setembre, persianes avall i fins a l'estiu que ve. Això si deixa un espai disponible a dalt el terrat que connecta amb una altre carrer. Naturalment aquest aspecte solitari, sense gràcia, mig abandonat de la mà de déu, té una altra cara. El mar fa dies que està tocat pels efectes del gener. Aquell estat mòrbid que no només afecta el moviment i l'alçada de l'aigua, sinó la vida de la flora i la fauna marines.

Aquests dies hi ha la campanya gastronòmica de la Garoinada que és un factor revitalitzador. Els amants de les garoines tenen en aquest fenomen el seu millor aliat per obtenir els equinoïdeus més plens i saborosos. Els últims anys el consum s'ha moderat perquè els excessos d'altres moments podien haver acabat amb tota la colònia d'eriçons de la Mediterrània.

Lliscar per platges i roques sense ningú que ens pertorbi permet obtenir un contacte directe amb la naturalesa esmorteïda i dòcil. Els pocs turistes que s'estableixen a Calella, o a altres llocs de la costa, durant l'hivern podem gaudir d'altres plaers espacialment el gastronòmic que encara que en petites dosis ens està esperant. Passar una diada a Calella pot ser el temps més ben empleat del món.