Un 15 de gener passat

El 15 de gener que hem deixat enrere va fer 73 anys que les tropes insurreccionades l'any 1936 contra la república van ocupar la població. Era el 1939. No comentaré l'efemèride. Només voldria dir que la ciutat de Reus, notablement expressiva, va haver d'encaixar molt a contrapèl les formes d'aquell règim que es basaven en un brutal muts i a la gàbia. L'estil propi dels reusencs els feia molt comunicatius i per això durant la república en pau tenien quatre diaris i una emissora, Ràdio Reus, EAJ 11. Després de l'ocupació franquista no en va quedar ni un, de diari reusenc, i entre les prohibicions i el desànim no n'ha aparegut –en paper– mai més cap.

Aquestes decapitacions ferotges tenen una mena d'excepció molt curiosa. Durant els primers dies de franquisme encara en van sortir sis, de diaris, com aquells pollastres que, un cop els han tallat el coll, encara peguen uns quants salts. Eren exemplars escarransits que depenien del nou Ajuntament però que duien la capçalera del Diari de Reus. Els justets 6 exemplars (sortiren del 20 al 26 de gener salvant un dilluns), a través de bans comminatoris de l'alcaldia reusenca, malgrat la brevetat, s'expliquen suficientment per deixar clar com seria la inacabable dictadura. Són papers molt ignorats, inconeguts, però val la pena de llegir-los, cosa fàcil perquè es poden consultar a la biblioteca del Centre de Lectura o a la Biblioteca Central. El ban més significatiu és el que sortí en el número 2. S'hi feia saber “a los efectos del pago de jornales a los obreros de todas clases de esta ciudad, que el importe de los mismos deberá ser el que regía antes del 19 de julio de 1936”. És a dir: el mateix que es cobrava abans que la catàstrofe civil triturés el poder adquisitiu de la moneda. L'antiobrerisme, mal dissimulat per aquella trista pantomima dels sindicats verticals, devia actuar radicalment des del primer moment. Han passat gairebé tres quarts de segle, però el govern actual de l'Estat intenta salvar-se ofegant més que ningú tota classe d'obrers, de granota, corbata, uniforme o disfressa. Som, altre cop, d'allà on veníem? Hem caigut altra vegada per l'ull de l'escala com el Sísif? O potser han tornat, camuflades, les banderes victorioses.