LA CRÒNICA
DE barcelona
Bicicleta blanca a Barcelona
Ha hagut de morir una persona perquè es bellugui una mica més de pressa la reflexió sobre la presència de la bicicleta a la ciutat. L'evolució del tema ha estat continuada, en positiu, però no pas prou ràpida. Des del primer moment era evident que, sobretot a l'Eixample, hi havia un problema greu a les interseccions: si un cotxe vol girar i no s'hi fixa bé, pot ser que s'emporti una bici que transiti paral·lela al vehicle i que volia continuar recte.
Si partim del vehicle aturat que espera en vermell que el semàfor canviï a verd, la cosa no és tan problemàtica. En aquests casos, la qüestió es resol permetent que el ciclista s'avanci als cotxes per tal que pugui sortir abans. El problema és quan, en marxa, et trobes el semàfor verd. El cas luctuós, ja profundament tractat, agreuja la qüestió: era un camió. I, tal com diuen les entitats defensores de la bici, des de la seva alçada, el conductor ni tan sols veu les bicicletes. Posar-hi un doble semàfor estaria bé, però això és inviable perquè implicaria que el cotxe hauria d'esperar un torn doble per tal que les bicicletes passessin. I, ara com ara, en una ciutat congestionada perennement com Barcelona, això no sembla gaire adient.
D'entrada, vist que a l'Eixample, en general, les cantonades intercanvien el sentit de la circulació, el que caldria, en els trams on es preveu el possible conflicte, es col·locar grans cartells abans de la intersecció que avisin el conductor, tant de cotxe com, sobretot, de camió, perquè, si volen girar, no es despistin amb les bicis. D'altra banda, vist el perill, cal accentuar l'atenció dels ciclistes. Encara se'n veuen massa sovint circulant amb auriculars i escoltant música.
Aquests dies hem sabut que, almenys durant aquest mandat, l'Ajuntament de Barcelona no ampliarà el nombre de quilòmetres de carril bici. Esperem que no sigui una reacció passiva davant l'accident. Ara com ara, malgrat incidències com aquesta, el carril bici continua sent la millor solució, tant per als ciclistes com per als conductors de cotxe i per als vianants. I, si el carril és segregat, per més que diguin alguns, millor. El futur de la circulació ciutadana, a Barcelona, passa més que mai, entre altres mitjans, per la bici. És una actitud que s'ha anat fent, que l'hem triada entre tots, amb fe i ganes. I que, de vegades, dissortadament ha d'avançar a força de sang. La bicicleta blanca al lloc de l'accident queda com a homenatge.