Ensenyar 100 euros

Fa temps que no rebia una invitació per assistir a una venda publicitada amb l'esquer d'uns regals fantàstics. La cara del full (a tot color, com en deien abans) diu que puc triar entre una llauna de cinc litres d'oli d'oliva extra verge (se'n descriuen propietats salutíferes) i una espatlla de pernil “gratis sólo por asistir en compañía de su cónyuge o pareja”. El dors és una sopa de lletres que insisteix en els regals, i l'única pista per saber qui i què em volen vendre és que la casa Telemédical (?) m'ensenyarà “de forma clara y amena la última novedad en el mercado”. De què? De bisturís electrònics? D'escombres? Em costa de creure que sigui gaire clara una cosa que s'anuncia amb tanta opacitat.

“Solamente por acudir le obsequiaremos con un fantástico regalo sorpresa.” Ai carai. No havíem quedat que només per anar-hi em regalaven un pernil o una llauna d'oli? El més curiós no és això, sinó que “si es usted viuda/o separado/a, divorciado/a, soltero/a, venga acompañado de un familiar o un amigo/a mayor de 35 años”, “siempre y cuando acredite su estado civil con documentación válida”. Fantàstic! No se m'havia acudit que el llibre de família servís per haver un pernil.

Ara ve el millor: “Cada pareja que nos enseñe 100 euros (sólo enseñarlos, sin dejarlos en prenda) recibirá otro espléndido regalo que no olvidará.” Jo desconeixia aquesta tècnica del màrqueting: li regalem l'oro i el moro, però vingui amb quartos (la qual cosa ens recorda que ningú no regala res perquè si). No sé si n'hi ha prou ensenyant només la punteta dels bitllets, però deu ser tota una heroïcitat sortir de la reunió amb els mateixos bitllets a la butxaca. La publicitat és capciosa i pot induir a confusions, sobretot entre gent gran que no es pot permetre despeses absurdes. Però potser és per això que m'ho envien. Ja començo a tenir prou edat perquè em vulguin encolomar mantes miraculoses i viatges en autocar a la matança del porc.