L'independentisme d'Unió
L'any 1963, Unió Democràtica de Catalunya editava una declaració de principis. Aquesta declaració intentava posar en llenguatge actual d'aleshores les idees expressades en la fundació del partit, l'any 1931. Una sèrie d'afirmacions obren la declaració. Així, defineix Catalunya com una unitat humana, social, cultural i política amb personalitat pròpia, que constitueix una nació. Per al desenvolupament de la seva personalitat pròpia, Catalunya necessita un cos institucional, que ha de tenir el caràcter d'una confederació, amb independència política, interdependència econòmica i fraternitat espiritual amb els altres pobles.
Unió afirma, a més, que per la confederació cal la conformitat de totes les parts, i no la d'una sola de les parts, “ja que, si mancava la dels altres i sobretot la del que actualment deté encara la nostra llibertat, no seria viable la fórmula propugnada”. En aquest cas, els que la fessin impossible serien els responsables que els catalans haguessin d'acudir a la que llavors seria l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament: la independència total i absoluta. La declaració del 1963 exposa també el règim interior dels Països Catalans, que ha de respectar el govern propi de les grans regions històriques, respectar la llibertat i dignitat de la persona humana, respectar la distinció entre Església i Estat, i respectar el dret dels ciutadans a triar el règim que prefereixin.
La declaració també proclama la igualtat d'oportunitats en el pla cultural i la llibertat d'ensenyament. També proposa una obstinada tasca per neutralitzar els efectes repressius sobre la cultura catalana. Quant a les qüestions economicosocials, Unió proclamava el seu esforç per superar les diferències entre classes fins a arribar a la seva abolició, proclamava el dret dels treballadors a l'accés a la propietat dels mitjans de producció i proposava la sindicació obligatòria, múltiple i coordinada, perquè els diferents corrents ideològics no impedissin la unitat del moviment obrer. Proposava també la racionalització del règim de Seguretat Social; i afirmava la voluntat europea com a primer esglaó per a una integració mundial, sense divisions en blocs oposats.
