El Centre del Comerç

En silenci, gairebé clandestinament, amb sentiment de derrota, entre la indiferència general i la seguretat de l'oblit immediat. Així ha tancat les portes el Centre del Comerç. Fou l'entitat més important de Tortosa, a mig camí de la cultura, l'esbarjo, les relacions socials i fins i tot el joc més o menys amagat segons l'època. El Centro del Comercio fou fundat el 1899. El 1913, “el Centro”, com sempre fou conegut en expressió col·loquial, es traslladà a la que ha estat la seva seu a l'eixample, amb una àmplia balconada a la plaça Alfons XII. Era una casa nova construïda pel comerciant de l'oli Alonso Ballester, que destinà tota la planta primera, amb una enorme sala de ball i actes, en dos nivells, per a seu de l'entitat. La passió de Ballester era tan gran que ell mateix fou el secretari de la junta directiva fins al 1923.

No s'explica la història de Tortosa del segle XX sense fer referència al Centre del Comerç, que catalanitzà la seva denominació el 1980. Moltes de les efemèrides se situen a les seves sales: mítings polítics de Marcel·lí Domingo o Joaquín Bau; balls de societat, especialment els de carnestoltes, fins al 1938; reunions, assemblees i congressos d'entitats i corporacions; conferències i, en especial, la sala d'exposicions per la qual al llarg de mig segle han passat els més destacats artistes del país. Cap al 1960 el Centre del Comerç va superar els set-cents socis i establí llista d'espera per poder accedir-hi. Disposava de biblioteca, barberia, bar; sales de billars, de joc, de cafè, de lectura amb tots els diaris de Barcelona, de reunions i d'exposicions, a més de la impressionant sala per a ball, conferències o cinema. Al principi fins i tot hi havia dutxes per als socis que no disposessin de cambres de bany a casa seva.

Els canvis d'hàbits socials, la crisi d'aquest tipus d'entitats i la mateixa decadència de la ciutat feien presagiar el final. El cant del cigne foren la commemoració del centenari amb l'exposició Cent anys d'arts plàstiques a les Terres de l'Ebre i un cicle de conferències sobre la història del centre en relació amb la crònica de Tortosa. També, el 2002, un seguit d'actes d'homenatge als membres de la generació Gèminis, nom d'una revista literària (1952-61): Gerard Verges, Ricard Salvat, Manel Pérez Bonfill, Jesús Massip i Zoraida Burgos. Després va començar la davallada; de mica en mica s'anaven perdent socis, les activitats minvaven, els problemes econòmics es feien insuperables i es prenien decisions inadequades per recuperar l'entitat. Finalment, el silenci.