Megaupload

Segurament han pagat justos per pecadors en tot aquest afer de Megaupload. Persones i empreses catalanes i d'arreu del món que hi tenen allotjada informació personal i professional no poden accedir-hi i corren el risc de perdre-la. Segurament serà una situació transitòria i podran recuperar-la. De moment, però, el perjudici és evident, sobretot en el cas de les empreses: no ha de ser fàcil evitar que un client deixi de ser-ho i a més exigeixi responsabilitats després de ser informat que les seves dades havien estat dipositades i resten captives en el famós portal de descàrregues il·legals. Megaupload, em diu? El web d'aquell senyor tan gras i tan ric, amb tantes identitats i tantes targetes de crèdit; d'aquell senyor amb tants antecedents penals i tantes armes a casa que el jutge no ha gosat deixar-lo en llibertat per evitar que s'escapi?

No, l'explicació no ha de ser fàcil. I els culpables, d'aquesta situació no són pas els policies ni els jutges. Perquè la investigació policial no ha fet res més que posar en evidència i a la consideració de la justícia allò que tothom ja sabia: que Megaupload i un munt de gent s'han enriquit traficant amb pel·lícules, música i tota mena de productes protegits per drets d'autor. Costa de creure que qualsevol usuari de la web no n'estigués al cas o almenys no ho sospités, això. Ningú no dóna duros a quatre pessetes.

Celebro l'actuació policial perquè comparteixo el criteri de la comissària europea de Justícia i Drets Fonamentals, la senyora Viviane Reding: robar sempre és pecat, sigui a la terra o al núvol d'internet.