Valors viscuts, valors pensats
En Sergi, la Marina, en Carles, l'Ambra, la Leila i altres alumnes d'un meu 4t d'ESO volen que el món sigui genial. Tenen concepcions religioses, estils de vida i projectes ben diferents. Tots desitgen, però, que a Catalunya hi visquem millor, que puguem assolir fites valuoses. Penso que és per això que, a classe, formulen preguntes interessants. Com els joves d'altres cursos, instituts i poblacions. Som en un país de valors, tot i que sovint ben fràgils. Deia Aranguren que “la moral pensada s'ha de mantenir oberta a la moral viscuda”. De ben segur que ens cal també l'altre sentit: intentar realitzar allò que pensem que és bo.
En un món global, encertar en els valors esdevé problemàtic: no pots justificar la moral amb un “és que sempre s'ha fet així”. A més, viatges una mica i t'adones que tot plegat és un embolic. Ara bé, fins i tot el pobre Descartes es va adonar que necessitem alguna moral: volent iniciar des de zero tot el saber, n'arreplegà una de “provisional”, per anar tirant mentre decidia quins valors eren prou racionals. Cada primavera s'estudia en el batxillerat, a la part tercera del Discurs del mètode.
l'ètica, en canvi, és una altra història: vol ser una reflexió filosòfica sobre les normes morals. Val la pena parar atenció en l'intens diàleg, ja en marxa, del pla nacional de valors, ben actiu d'ençà que el govern el va acordar el 18 d'octubre passat. S'atribueix a Oscar Wilde que “no es pot fer bona la gent mitjançant una llei parlamentària”. Aleshores, per què des del govern s'haurien d'escarrassar a repensar valors com ara l'esforç, la superació, el respecte, la feina o d'altres? Què volen aquesta gent del pla de valors?
Segons el meu parer, que tots plegats ens sincerem. Un món de mentides i d'aparences es fa inhabitable. Ja n'hi ha prou de contraposar llibertat i obediència, tolerància i exigència, feminisme i família. O semblants. Tot i que podem riure fent llargues llistes de valors caducats, o friquis, o tristos, o magnànims, sempre defugim la infelicitat d'una vida ruïnosa. Plató ofereix quatre pals de paller: prudència, fortalesa, moderació i justícia. Ara bé, des d'una perspectiva cívica, m'interessa més el “triangle del bon ciutadà”: un trespeus només es manté dret si cada pota té força, està viva. Com expliquen força llibres de ciutadania, cal activar la responsabilitat, la justícia i la solidaritat. En Sergi, la Marina i els altres ho estudien. Tant de bo ho visquin: ells i els pares, i els cercles d'amistat i els conciutadans. Exemples: em sento responsable dels qui són en els cercles que m'envolten? Visc una justícia en què tots som tots iguals, i també tots diferents? La meva compassió es torna operativa?
El 18 d'abril del 2011, el British Museum va recuperar el cilindre de Cir (segle VI aC). L'havien deixat durant 7 mesos al Museu Nacional de l'Iran. És un objecte d'argila petit i fràgil: quan el veig em ve una esgarrifança. Molts el consideren el document més antic sobre drets humans: dignitat, seguretat, llibertat de moviment. Tracta sobre valors pensats. Però el país que volem –a casa, a la feina o a l'àgora– cal construir-lo amb valors viscuts. Ens cal un pla nacional de valors per reflexionar-hi, ja que Gandhi, King o Mandela no són els únics herois moderns; també ho som vostè i jo, i en Sergi i els altres.
