Joan Veny o l'amor a la llengua

Cada vegada hi ha més interès per conèixer les varietats del català. No parlo de volenteroses pàgines web, sinó d'estudis lingüístics d'alt nivell. L'auge és degut en bona part al mestratge del dialectòleg mallorquí Joan Veny, un dels més prestigiosos de l'àmbit romànic. Amb un gran rigor filològic, Joan Veny ha estudiat la transició entre el català oriental i l'occidental, les varietats balears, el rossellonès, etc. Ha explorat fenòmens lèxics antics i contemporanis, ha investigat el contacte de llengües, ha descobert una pila d'etimologies desconegudes, ha resseguit la toponímia, la ictionímia (els noms dels peixos), el vocabulari tradicional del vi... Fa una gran labor de divulgació mentre es continua lliurant en cos i ànima a l'Atles lingüístic del domini català, un monument de nou volums, dels quals ja se n'han publicat cinc.

Joan Veny és un dels grans, al costat de Pompeu Fabra, del tàndem Alcover-Moll, de Joan Coromines i de Joan Solà. Potser no és prou conegut, però l'abast del seu mestratge arriba a tothom. Són innombrables els estudis promoguts per ell, les tesis que ha dirigit i les recerques que ha impulsat. El professor Pere Navarro, per exemple, va començar investigant el parlar de la Terra Alta i ara ell mateix impulsa des de la Universitat Rovira i Virgili el coneixement aprofundit del català a banda i banda de l'Ebre. Esmento aquest cas perquè el conec, però són molts els deixebles de Joan Veny que propaguen l'amor per la llengua que ell els ha transmès. Parlo d'amor perquè, gràcies a la tasca del gran lingüista mallorquí, avui s'aprecien com a tresors les varietats del català que havien estat menystingudes. On abans hi havia poca o nul·la consciència de parla genuïnament catalana ara hi ha una forta autoestima consolidada pel prestigi de les obres científiques. Darrere d'aquest gir extraordinari hi ha la tasca lenta, sòlida, fecunda del mestre Veny.