S'han passat vint pobles
Ens hem quedat sense saber quins foren aquells magnífics regals nadalencs, entre caviar i xampany francès, amb què Álvaro Pérez, El Bigotes, havia obsequiat Isabel Bas, esposa de Francisco Camps. La senyora Isabel no trigà gens a telefonar a Álvaro per agrair-li els obsequis desinteressats, tant esplèndids que s'havia passat “vint pobles”. Un llenguatge de fatxendes en la seva salsa, propi dels qui menyspreen la mediocritat de l'entorn, segons interpreta la seva pròpia ètica. Álvaro i Isabel repetien les moltes converses que hem sentit reproduïdes en el judici dels vestits, el millor exemple de tot el mal fer de determinada política.
Entre entrepans de mortadel·la i llaunes de cola, nou ciutadans han cregut que no tenen prou raons per declarar Camps i Costa culpables d'ús indegut dels seus càrrecs, quan a les orelles els rebotaven un munt d'afirmacions recollides en escoltes telefòniques. Segurament mai no sabrem l'abast del debat fet a porta tancada ni la càrrega ideològica que planava sobre la taula de disputa. Després, el “no culpable” i la quadratura del cercle. Creure en els tribunals populars és un exercici que exigeix una gran dosi de fe. La gent senzilla del carrer, la fornera que em ven la barra de quart o el quiosquer que em subministra el diari, no entén res del que passa, quan han sentit converses inculpatòries i han vist la corrupció en les cares d'alguns imputats. En el desconcert, no és gens estrany que es pensi que la justícia és injusta. Tot, un descrèdit a la política i una desconfiança absoluta en les institucions.
Francisco Camps i Ricardo Costa celebrant la victòria per cinc a quatre són l'exemple que ens estem passant vint pobles, en una societat que accepta la corrupció com a forma de convivència. El berlusconisme no és una formulació estrictament italiana, ja que té variades expressions aquí i allà. El populisme gaudeix de llargs tentacles i, potser, fins els que han valorat les misèries de Camps, demà tornaran a votar-lo si es presenta en unes llistes electorals. En les entranyes del poder tot s'hi val i la cosa pública viu, en alguns casos, del tràfic d'influències. El circ triomfa, encara que es passi vint pobles.
