Spanair

Escolto el primer secretari dels socialistes catalans, el senyor Pere Navarro, com exigeix al president Mas que es planti davant el govern espanyol en defensa de l'aeroport del Prat. S'hi ha de plantar com van plantar-se els socialistes davant del govern de la senyora Chacón i del senyor Zapatero? Si quan governaven, Catalunya i Espanya alhora, haguessin resolt satisfactòriament el problema de la gestió de l'aeroport, segurament la compra de Spanair no s'hauria ni plantejat. Els socialistes van disposar de quasi vuit anys per trobar la forma d'incorporar les institucions catalanes a la gestió del Prat. Es van decidir tan tard, i ho van deixar tan a mitges, que al senyor Rajoy no li ha costat gens desmuntar-ho. El PP, almenys, no el dissimula, el seu centralisme.

El fracàs polític i econòmic que representa el col·lapse de Spanair no es pot pas atribuir exclusivament als socialistes. Hi ha més responsables, en el món de la política, de l'economia i de la societat civil. Cal esperar que no tothom amagui el cap sota l'ala i que, amb el lideratge del president Mas, es trobi la forma de resoldre el problema de fons: la gestió individualitzada del Prat. No pas contra Barajas ni contra Madrid; només a favor de Catalunya.

Res del que he dit no ha d'impedir que s'analitzi amb deteniment l'actuació de l'equip gestor de la companyia, encapçalat pel senyor Soriano. Ni que empleats i usuaris, víctimes immediates de la crisi que es compten per milers, no hagin de ser compensats, i no només econòmicament: no hi ha ningú que es cregui en l'obligació i tingui el valor de demanar perdó?