Isabel Galí

Queda palès, des d'un principi, que aquest és un sentit elogi a la figura professional d'una corresponsal de TV3 a l'Amèrica Llatina a qui, per reducció de pressupost, han suprimit la feina. També ha estat acomiadat el corresponsal a l'Àfrica del Nord, que feia deu anys que ocupava una corresponsalia vital pel “entendre” la sinuosa realitat d'aquella zona. És curiós que han escapçat els serveis en dues parts del món on les agencies de notícies són de baixa fiabilitat; en canvi, nosaltres a Catalunya tenim una considerable quantitat de emigrants que escoltaven “noticies” del seu país, en català. Em pregunto si aquesta era la intenció; és clar que de cap de les maneres la supressió de la feina obeïa a una manca de brillantor o professionalitat. El cas d'Isabel Galí és paradoxal: des del meu humil punt de vista, no hi ha cap altre corresponsal de mitjà català que englobi en una persona les qualitats significades per ser un professional “de bandera”. No calia preguntar-li si havia “comprovat” el que deia. Estava implícit en la seva seguretat a l'hora de transmetre the feeling de l'esdeveniment. El seus “telons de fons” eren reals i la seva passió i convicció, exemplars. Crec que, igual que aquella estimada periodista Diana Negre, serà trobada a faltar, en el difícil art d'explicar les giragonses d'una complexa realitat canviant. Gràcies, senyora Galí, per l'esforç i el cor disposat.