L'endemà del dissabte

L'últim llibre d'Ian Kershaw –el biògraf per antonomàsia d'Adolf Hitler– es titula The End i descriu el final del règim nazi, quan Hitler i els seus fans es van negar a capitular malgrat la inevitabilitat de la destrucció del Reich i la pèrdua previsible d'un munt de vides (durant els últims deu mesos de la guerra, hi van morir més alemanys que en els quatre anys anteriors: uns 400.000 civils i 2,6 milions de soldats, a més de 250.000 presoners, la majoria jueus, obligats a abandonar els camps de concentració i a caminar durant centenars de quilòmetres per tal d'evitar que expliquessin als aliats el que havien vist i viscut). Hitler mateix no va tirar el barret al foc fins que l'Exèrcit Roig va estar a quatre passes del seu búnquer. Segons Kershaw, cap altre líder d'un estat modern havia esperat que aquest s'enfonsés del tot abans d'acomiadar-se.

The End, pel que es veu, es va redactar abans que Al-Assad comencés a demostrar fins a quin punt té ganes d'imitar l'excaporal de Linz. Ara per ara, el règim d'Al-Assad ha assassinat –segons Human Rights Watch– uns 5.000 dels seus súbdits (un desertor sirià, basant-se en el que havia vist abans d'abandonar l'exèrcit, va dir a The Observer el desembre passat que aquest nombre havia de ser molt, però molt, més alt). Segons El Punt Avui (31/1), Al-Assad ja ha començat a executar els militars sospitosos de traïció (una pràctica habitual, també, al final del Tercer Reich). Al contrari del que va passar fa 60 anys, però, aquestes noves atrocitats es cometen davant la més absoluta indiferència dels europeus, que, pel que es veu, no se senten prou indignats per dignar-se a manifestar-se en contra d'aquest home que ha convertit el propi país en uns territoris ocupats, en un Guantánamo de mida nacional.

A Catalunya, és clar, no tenim cap equivalent d'Al-Assad, i encara menys de Hitler. El pitjor que ens pot passar aquí amb les forces de seguretat, per exemple, és que de tant en tant ens bufetegin ben bufetejats per haver-los parlat en la llengua de Lluís Llach (tal com va passar a un advocat catalanoparlant fa 8 dies a l'aeroport evidentment poc descentralitzat de Barcelona). Quasi res. No cal dir que només és una casualitat sense importància que el guàrdia civil a qui se li'n va anar la mà tenia el rang de caporal...