Una història explosiva
El dia 11 de novembre de 2011, el Sr. Santiago Vilanova va publicar en aquest diari una carta en la qual es referia a un fet del 1972 explicat per mi en el llibre La burgesia emprenedora. El 6 de març d'aquell any es va produir una explosió a l'edifici del carrer Capità Arenas, 57-59, xamfrà Santa Amèlia de Barcelona, en el qual van perdre la vida divuit persones. El jutge va considerar demostrat que el gas natural havia estat la causa del sinistre i va condemnar la companyia distribuïdora del gas com a responsable civil. Era Gas Natural SA, filial al 100% de Catalana de Gas. Feia poc que aquesta font energètica procedent dels jaciments de Líbia havia substituït el gas ciutat, obtingut per destil·lació del carbó, molt més contaminant.
En el meu llibre dic que l'accident no havia estat causat pel gas, sinó per materials explosius que un dels inquilins, vinculat a l'extrema dreta, tenia a casa seva, i que va ser la censura franquista la que va amagar el fet i va donar la responsabilitat al gas natural. El Sr. Vilanova nega aquesta versió, com a periodista que va seguir els esdeveniments, i considera –la cita és textual– que “el senyor Cabana tergiversa la realitat dels fets”. Em va saber greu que ho digués així, ja que el verb tergiversar, segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, significa “contar fets, deformant-los intencionadament”.
La versió de l'explosió del carrer de Santa Amèlia la tenia de Pere Duran i Farell, president de Gas Natural SA, i la persona que va introduir aquesta font energètica a casa nostra. Me la va donar, pocs anys abans de la seva mort (1999), en una de les converses que periòdicament teníem per comentar el moment econòmic i el de les seves empreses. No tinc motiu ni raons per creure que Pere Duran em digués una mentida. I d'altra banda, coneixia prou bé la manera d'actuar de la dictadura franquista i la capacitat de censura i de capgirar els fets per part del governador civil de Barcelona, Tomás Pelayo Ros.
Però no podia explicar que una persona morta m'havia donat la seva versió dels fets, ja que seria només la meva paraula.
Fins que fa pocs dies em va arribar la còpia d'un informe de la comissió tècnica nomenada pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, que porta data del juliol del 1973, i en el qual s'analitzen tècnicament els problemes de distribució de gas a Barcelona i els accidents produïts per aquell gas, fos gas ciutat o gas natural. L'informe està molt documentat i el seu tecnicisme supera els meus coneixements en la matèria, però sé llegir i he entès el capítol que conté l'informe destinat a comentar “el accidente de Santa Amelia” –pàgina 106–. S'hi diu textualment que “el accidente de Santa Amelia no fue provocado por gas natural ya que no se explica el fenómeno sin que hubiese ocurrido una explosión de carácter detonante”. Recupero, doncs, la versió que explicava el mateix Pere Duran.
He escrit molt en la meva vida. M'he equivocat sovint, però mai he deformat intencionadament els fets. M'interessa defensar la meva correcció. No tergiverso.
