Hi ha dues línies d'instigació
El dictador de Síria va concedir el desembre passat una entrevista a la cadena ABC. La idea principal amb què hi va anar era que l'opinió pública americana és fàcil de manipular. Això és el que un dels seus assessors li va recalcar, segons uns correus electrònics revelats pel grup Anonymous. És el que tenen les opinions en les democràcies occidentals: són manipulables, es deixen influir per les imatges corprenedores que els arriben per televisió, la seva memòria és escassa i els vénen ganes de demanar solucions immediates a conflictes seculars. L'opinió pública siriana, ben al contrari, no fa falta manipular-la; simplement, se l'elimina. De fet, a la major part del món el consens social s'aconsegueix mitjançant la por a la garrotada seca, i si en els imperis rus o xinès no maten més gent és perquè la feina no es fa sola. Baixar al-Assad, quina mandra li devia fer, va haver de contrarestar la idea, tan molesta als occidentals, que el seu govern mata civils innocents mentre es manifesten de manera pacífica i no dubta a bombardejar el seu propi territori. Que no és això l'exercici del poder? Haver de donar arguments, on s'és vist?, per acontentar aquesta gent tan sensible, aviciada a la democràcia, a qui veure quatre cadàvers amarga el sopar. No és estrany que Occident vagi a mal borràs, això pensen tant els dictadors com els qui els volen enderrocar –les matances de Baixar al-Assad prosseguiran, un cop caigut, amb les que faran els seus adversaris més combatius–. La major part del món no pot concebre que l'opinió pública sigui un factor a tenir en compte a l'hora de regir un estat, ni que la ingerència humanitària sigui contemplada com una possibilitat pels nostres governants; però com que veuen que això passa, no s'estan de fer servir imatges sensibles perquè els electors a qui la indiferència incomoda ajudin a decantar una determinada política exterior. De fet, hi ha dues estratègies en marxa, aparentment oposades però actuant mancomunadament: l'agressió directa (11-S, 11-M, etc.), que en alguns casos, només en alguns, desencadena un sentiment d'hostilitat en els agredits, i el treball de desgast moral que ens porta a voler compensar les nostres mancances ajudant a tothom que ho necessiti i descurant els propis interessos. Sí que som manipulables, però quan se'ns acabin els estalvis, potser acabaran també tants bons sentiments.
