Guinyol

Ui, com s'han posat a Espanya perquè els guinyols del Canal Plus francès, un programa humorístic, van insinuar que els millors atletes espanyols es dopaven per aconseguir les seves grans marques! És igual que els guionistes del programa intentessin defensar-se amb l'argument que fan sàtires tant o més sagnants de les personalitats de tots els àmbits, de França i de la resta del món. Amb Espanya, poca broma! Cosa que ja fa temps que sabem aquí.

I que això passi en un país on es fan les sèries televisives humorístiques més envejades del món! Sí, sí: enveja, això és el que hi ha! Molta enveja dels èxits d'Espanya i per això sempre la ridiculitzen.

O sigui, per resumir: que a Espanya sí que es poden fer brometes de gust dubtós sense que passi res (sobretot quan l'objectiu de l'acudit és un català, que aquests no es queixen mai), però amb Espanya, no.

Fa uns anys, en els guinyols britànics (Spitting images) l'objecte de la brometa va ser el rei Joan Carles I. Crec recordar que el rei anava a veure la reina Isabel II i, en preguntar-li si estava al corrent del protocol, Joan Carles I, que coneixia del Regne Unit el que havia vist als camps de futbol, comença a comportar-se com un hooligan. L'episodi va provocar un cert malestar oficial, però no tant com ara.

Em preocupa que Espanya s'ho prengui tot tan a la valenta. És una prova que el sentit medieval de l'honor està més arrelat del que seria saludable. I ja saben que és molt difícil entendre's amb gent de fa un mil·lenni.