Lluís Pastor
L'entrevista
“Sense tenir un pla de vida em faltaria la motivació”
Per a què li serveix fer plans estratègics de la seva vida?
Per saber què vull de la vida i pensar constantment en allò que vull aconseguir. No em vull preguntar d'aquí uns anys què he fet en els últims vint anys de la meva vida. El pla estratègic és una eina que em serveix contínuament per pensar què vull de la vida i saber quines coses em fan feliç per posar tota l'energia perquè surtin. Després hi ha coses que aconsegueixo i d'altres que queden a mig camí, però no sento la buidor de no haver provat de fer alguna cosa perquè no hi he pensat.
Quan va fer l'últim pla de vida i quant temps hi va dedicar?
L'últim pla el vaig fer l'estiu passat mentre escrivia el llibre i hi vaig dedicar unes dues hores diàries durant dotze dies. És una estona que has de pensar en tu.
Com va sorgir la idea de fer plans estratègics personals?
Tenia projectes i coses en ment però no trobava el temps ni l'energia per fer-los. Vaig pensar que si els plans estratègics que feien les empreses els servien per aconseguir el que volien també els podia aplicar a la meva vida. En vaig començar a fer fa deu anys i em va ajudar a prendre decisions. Vaig canviar la meva manera de viure: era un directiu i ara sóc professor i escric llibres, i estic encantat de la vida que tinc.
En el llibre explica que els plans els fa a cinc anys vista. No canvia molt la vida en aquest temps?
D'aquí a cinc anys hauran canviat moltes coses del meu entorn, però si tens clar el que vols ser ja trobaràs la manera de continuar sent-ho. En referència al títol del llibre, ens hem de preguntar si volem ser capitans o nàufrags de la nostra vida. Ser capità no t'assegura res, però com a mínim et fa ser conscient del que estàs fent i al final del recorregut sabràs que has intentat conduir la teva vida cap al port on volies i no et podràs retreure res.
I si fracassem?
El fracàs forma part de qualsevol projecte. Un aprèn més dels fracassos de la vida que de les coses que surten bé. Vivim el fracàs d'una manera massa dramàtica.
Fer un pla de vida és un exercici d'introspecció que en general ens costa de fer.
A vegades ens fa por enfrontar-nos a nosaltres mateixos. És molt millor llevar-nos al matí, portar els nens a l'escola, anar a la feina... que la vida passi, però això al final ens deixa una mica insatisfets. Val la pena asseure's un dia i preguntar-nos: què voldria que em passés a la vida? Estic content amb el que estic fent? Voldria fer altres coses? Quines són les meves debilitats? Com les puc superar?
Tenir el futur tan planificat no li treu llibertat?
Al contrari, fer plans em fa sentir lliure perquè crec saber el que vull a la vida. Em dóna tranquil·litat saber el que vull ser d'aquí uns anys. Sense tenir un pla no sabria viure, em faltaria una motivació.