opinió
Tocar fons dieu?
Sóc membre d'un consell assessor –sense sou, dietes, viatges, etc.– de veterans polítics, experimentats en situacions ja inexistents, per això el consell es troba sovint desorientat. Tot i que, si es desorienten les balenes i moren a les platges, un polític retirat és lògic que ho estigui amb la quantitat de femta que prodiguen molts mitjans. Decebut: hi ha algú que en el temps que ens toca viure no senti decepció? Cansat: si es cansen els sentiments que són purs, per què no s'han de cansar les idees que són impures? I escarmentat, és clar. A la recerca de la veritat es troben molts fronts que lluiten amb males arts els uns, amb visible ineptitud els altres, i amb mala llet la resta. En aquest escenari de falsedat, el consell intenta moure's per extreure conclusions.
Tot i que el programa d'ambaixades catalanes no prosperà, es produeix un important tràfec polític en totes direccions. És un rar moviment d'aeroport de sortida i de port de mar d'arribada. És el cas que la majoria de polítics, inclosos presidents de govern i d'autonomies, surten a la palestra europea o mundial amb avió i la maleta amb “de tot”, menys l'idioma anglès. Molts, no tots. Fan el ridícul on convé i fa anys que tornen navegant, dit sigui amb el mal sentit de la paraula. La veritat és que les hostesses aèries parlen anglès i els cambrers dels vaixells, castellà d'Amèrica del Sud. No hi ha color!
Entrenats, viatgem sovint de gorra, amb el fill o el gendre, amb les orelles obertes, per trobar els orígens i motius de la juganera informació política. Perpinyà diverses vegades a l'any és l'objectiu. L'aprofundiment del comerç internacional es comprova amb una ràpida operació: una caixa d'ostres de Seta és fidel testimoni de la fluïdesa comercial europea. El millor, però, són els contactes personals in situ. Autentificar fets, idees i intencions dels partits és ben bé un treball de laboratori. Vist des de l'opinió dels que baixen a Barcelona, el que passa a les comarques és una cosa, i vist pels que pugen, una altra. Hom acaba sense saber si el que dedueix és nou, o ha descobert la sopa d'all. És maco! Ajuda molt algun dinar a pagès, amb dos o tres col·legues i l'alcalde.
A les comptades assemblees a la Ciutat Comtal, ran de vespre, quan s'han recordat els traspassats, les malalties, la baixada de les accions i “què fa la Pepita?”, en un ambient festiu, hom s'assabenta de com de malament anem. El president fa cara de cansat. En quin mullader s'ha posat! Pacti amb qui vulgui, serà bescantat pels que haurien de callar com morts. Ho deu passar molt malament! Algú sopa a la ciutat, però la resta corre cap a casa. L'endemà fent el tallat hom pontifica:“Tocar fons aquest any? Ho sé prou bé: fins al 2014 res de res!” L'auditori resta acollonit. “Sort en tenim de tu, que encara remenes les cireres!” Un està immers en la política! Vull dir en l'artrosi, és clar!