Apunts
Pista
He llegit –m'agradaria escriure que amb sorpresa, però no és veritat– que hi ha una part d'una pista del magne aeroport de Castelló, aquell que encara no ha acollit ni l'avió dels germans Wright, que s'ha de demolir (i potser, reconstruir) perquè està mal feta. Sembla que la pista, tal com està construïda, no dóna prou angle de gir als avions. I, és clar, mentre no se solucioni aquest problema, les autoritats no poden donar permís perquè l'aeroport sigui operatiu i pugui acollir, algun dia, els milers d'avions que deuen estar fent cua per aterrar-hi, els pobres.
Vostès ja deuen saber que aquest aeroport formava part d'un projecte urbanístic molt gran, que consistia en l'edificació de 40.000 habitatges de caràcter turístic. Els visitants vindrien en avió, disfrutarien de la platja de la rodalia de Castelló i, un cop acabades les vacances, retornarien als seus països també via aeroport de Castelló. No, si la cosa estava molt ben pensada. Però mira: en aquest cas, la pedra del conte de la lletera ha estat més aviat un penya-segat per on s'han estimbat la lletera, les vaques i la granja sencera.
Ara ja sabem, per fi, per a què es volia l'aigua de l'Ebre que els insolidaris catalans es resistien a cedir. No era per al camp valencià que, s'afirmava, s'estava morint de set. Era per a donar aigua a tots els milers d'habitatges i els seus corresponents camps de golf que s'estaven construint (i que ara han quedat abandonats). Potser ara es torna a reclamar l'aigua; però no sé per què, crec que no ho faran amb tanta cridòria.