Girona independentista

El conclave de l'ANC, a la Florència catalana, del diumenge 12 de febrer, va ser un èxit esclatant: gairebé 2.000 persones, en un matí glacial. Això ens demostra la potència de la Girona independentista com a far que ens indica cap on ens hem de dirigir per assolir, de debò, la llibertat nacional i la justícia social redistributiva. En aquest acte/espectacle multitudinari, de caire cultural i ciutadà, amb una rica, àmplia i molt variada representació de la societat civil i de l'àmbit municipalista, va tenir un paper destacat el batlle de l'excel·lent i exemplar ciutat de Girona. En aquest cas, es pot dir que l'alcalde gironí va ser contundent, es va mullar, malgrat la incoherència d'haver pactat i aprovat uns pressupostos amb els qui pretenen anorrear la nostra nació catalana; potser això forma part de les contradiccions i/o servituds de la política: no ho sé. De tota manera, en aquest punt no voldria entrar en polèmiques estèrils, perquè considero que el més important, en aquest moments difícils, és tirar endavant, per tal d'intentar, com més aviat millor, assolir la independència dintre de la interdependència europea; sí que considero que el “pas valent” d'en Carles Puigdemont és un exemple alliçonador, és un referent per a d'altres batlles del seu mateix color polític, de ciutats mitjanes i grans de la demarcació, que encara no han fet el pas, encara mantenen actituds massa conservadores i acomodatícies.

Tant de bo que tots els alcaldes i regidors, de CiU, de les comarques gironines, tinguessin l'empenta sobiranista que te l'alcalde de la meravellosa Florència catalana. No hi ha dubte que la força cívica de la Girona independentista s'hauria d'aprofitar, més i millor, per irradiar consciencia nacional arreu de la demarcació i de tota la nació en el seu conjunt, ja que, en aquest punt considero que existeixen zones, denses en població (a la regió de Girona) especialment a la franja costanera, en què es dur convèncer la gent a favor de la causa de l'alliberament nacional. En aquests territoris, molt més escèptics i castellanitzats (espanyolizats), per culpa d'un model econòmic, de baix nivell, de turisme i serveis malgirbats, caldria aplicar un tractament especial; és a dir, intentar implantar la via gironina des de la base. És bàsic, és necessari, és vital, que no nomes sigui la Florència catalana i l'interior, sinó tota la demarcació en conjunt, la que exerceixi un autèntic paper d'esperó, de punta de llança, perquè Catalunya aconsegueixi la seva normalitat amb tots els ets i uts.