Sud

He volgut deixar passar expressament uns dies abans d'opinar sobre els aldarulls que van començar a València. No vull fer gracietes fàcils, però hi ha situacions que són com les paelles, que les has de deixar reposar vint minuts.

Com vostès saben, un servidor ja té una edat, però quan vaig veure la policia atonyinant els joves a València em va semblar que havia retrocedit més de 35 anys. Encara me'n recordo de quan la policia carregava contra els que demanaven que el govern fos triat a les urnes. Ara: els temps han canviat.
La policia continua disparant a l'aire, però els estudiants ja no hi volen.

Els joves valencians ja no es manifesten per demanar democràcia sinó, per exemple, que les retallades no castiguin l'educació. Les setmanes passades ha fet fred i en alguns instituts l'alumnat anava amb mantes perquè no hi havia diners per pagar la calefacció. Els mateixos estudiants llegeixen la notícia sobre la milionada que van costar les obres faraòniques i inútils de Camps i companyia. Com volen que no s'enfadin? Es revolten perquè veuen que estan rebent tots els cops per una crisi que ells no han provocat. Es revolten perquè no volen viure pitjor. I l'administració, com els respon? Amb cops.

Que hi ha grups d'ocupes i d'antisistema que aprofiten les queixes dels joves per ficar-hi cullerada? Sí, i què? Això no fa menys justes les seves protestes. Els joves veuen que molts drets que tenien els seus pares els seran tisorats. ¿És molt demanar que, almenys, els respectem el dret a queixar-se?