Passa molt ràpidament
Quan el teu fill gran va néixer i passejaves com a mare novella i orgullosa per botigues i comerços de la teva ciutat. els comerciants, amables i amatents, et repetien: “Aprofita-ho, que tot això passa molt ràpidament.” Quan senties aquesta frase no eres del tot conscient, encara que tinguessis la sort de viure intensament, que “tot això passa molt ràpidament” és una veritat inapel·lable.
No acabes d'entendre, fins més tard, tota la transcendència del missatge: que el procés de creixement d'una criatura no es para i que els dolços moments de tendra felicitat i ingenuïtat infantil no es repeteixen. Es modifiquen i es transformen en complicitats adultes i gratificants, però són una altra cosa. Ni millor ni pitjor, però una altra cosa.
Tot i que, si bé és veritat que aquell present no torna, també és veritat que en aquest s.XXI la tècnica et va a favor i fa que puguis reviure allò que forma part de la teva memòria més íntima.
Ara que ja tens passades les cintes de VHS a DVD, quan el despatx ha quedat tranquil i les vesprades han estat teves, has revisat, endreçat i catalogat les filmacions on els teus fills eren petits. Feia molt de temps que no les veies. Hi ha els Nadals, els aniversaris, els sants, les escenes familiars i quotidianes que, tot i haver viscut amb plenitud, tenies ja en l'oblit.
Les tornes a veure i un sentiment de nostàlgia, de dolça nostàlgia, t'envolta. No només pels que no hi són (sempre hi ha algú que falta), sinó per la tendresa que et desperten aquelles veus i rialles infantils que reclamen la teva atenció i depenen, amb tant d'amor, de tu. És bonic però també fa mal. No perquè tu hagis deixat de ser jove. No t'enyores a tu mateixa. Fer anys t'ha fet bé. T'ha anat construint en el que ets i et conforma cada dia per convertir-te en la persona que vols ser. No. El que fa mal perquè t'agradaria, per un instant, reviure-ho (tens la sensació que ho aprofitaries amb més intensitat, sabent que no ho recuperaràs) és haver deixat enrere aquells ulls i aquella mirada de sorpresa, plena de dolçor i generositat, aquelles rialles impulsives, fresques i expressives, aquells jocs plens d'ingenuïtat i aquella olor. Aquella olor de caramel que fan els infants.
Si tens la sort d'arribar-hi t'hauràs de conformar amb compartir la que serà la infantesa dels fills dels teus fills. Estàs segura que tornarà a ser un plaer gratificant que tampoc no deixaràs escapar.
