La Tortosa que no s'ensenya

Durant els darrers tres anys, l'Ajuntament de Tortosa ha tapiat 211 cases, majoritàriament als barris de Santa Clara, Garrofer i costes del castell. Es tracta d'habitatges abandonats, en precari estat de conservació, els propietaris dels quals són desconeguts, il·localitzables o pertanyen a bancs i caixes com a conseqüència de l'execució de les hipoteques suïcides que s'atorgaven sense les garanties adequades. Fa quaranta anys hi vivia gent treballadora de la ciutat, les cases tenien origen familiar, havien acollit els iaios i els pares; els veïns es coneixien i, malgrat les mancances i les incomoditats, hi havia vida comunitària i fins i tot festes de carrer. Després, durant els anys del creixement, s'urbanitzaren barris sencers, augmentà el poder adquisitiu, els bancs oferiren diners i la gent, especialment els nous matrimonis, es van anar instal·lant al pla, en cases amb ascensor, aparcament i, de vegades, piscines comunitàries. A mesura que això succeïa i els vells es morien, les cases antigues quedaven deshabitades i abandonades. Durant els anys vuitanta, molts de propietaris, per no haver de pagar impostos, les lliuraven a l'Ajuntament, que sovint les enderrocava, tot esponjant el barri amb petites zones lliures. Fins que van arribar els immigrants i els que encara conservaven la propietat començaren a vendre a preus impensables amb diners obtinguts pels préstecs sobrevalorats. Després, els nous propietaris les abandonaven i desapareixien del món civilitzat, en alguns casos fent un negoci rodó a base d'agafar el préstec pagant la part de la compra, deixant la propietat per al banc prestatari i emportant-se la resta dels diners qui sap on. Per evitar l'ocupació il·legal l'Ajuntament optà per tapiar-les

Mentrestant, la crisi ha fet que Tortosa sigui la ciutat catalana on, en proporció als habitants, hi hagi mes habitatges acabats i buits. Alguns van arribar a ser ocupats i han estat desallotjats en executar impagaments de la hipoteca; d'altres ni tan sols han arribat a ser venuts i resten en poder de les immobiliàries, que, per altra banda, han deixat aturats projectes singulars que volien endegar per perpetuar la imatge del “mai n'hi ha prou”. El passat cap de setmana, l'entitat de crèdit més important de la zona va fer una mena de fireta, anunciada a bastament als mitjans, per treure's de sobre dues dotzenes d'habitatges a preus de saldo. Són les rebaixes de fi de temporada. Tot plegat, una visió trista per a una ciutat que no aconsegueix aturar la seva decadència.