La gestió de l'aeroport del Prat ha de ser catalana

L'aeroport de Barcelona va posar ahir en marxa sense cap incidència destacable la T1, una nova terminal que permetrà a l'actual equipament duplicar la seva capacitat. Barcelona, i Catalunya, ja té, doncs, el gran aeroport que necessita tot i les seves evidents mancances de transport públic, ja que el metro i el tren de rodalies no hi arribaran fins al 2012. L'aeroport del Prat, doncs, ja s'ha fet gran culminant un procés iniciat un ara ja llunyà any 1992. Encara, però, falta saber què vol ser ara que ja és gran. L'Estat, clarament, ha apostat per convertir-lo en un aeroport que mai pugui fer ombra a Barajas. En aquesta direcció, el Prat corria el perill, força real en els darrers temps, de ser el gran aeroport dels de baix cost del sud d'Europa. Una aposta que, òbviament, era ruïnosa per a Catalunya. L'aeroport del Prat ha de tenir una gran oferta dels vols anomenats domèstics però ha d'apostar pels vols intercontinentals amb l'objectiu final d'esdevenir un aeroport de connexió. Perquè això passi cal que les companyies hi creguin, en el Prat. I això és, ara per ara, una incògnita. Ara, perquè això passi, cal que la gestió de l'aeroport es faci des de Catalunya, ja que serà des d'aquí que es podran prendre les decisions que facin que el nou aeroport creixi encara més. I el debat no és si hi seran presents l'Ajuntament de Barcelona o el del Prat o la Cambra de Comerç –i, per tant, capital privat– sinó que la suma de tots els agents catalans, inclosa la Generalitat, ha de trencar per fi el monopoli de l'Estat via Aena. Un monopoli que ha fet que l'aeroport hagi estat els darrers estius a un pas del col·lapse i que, si no hagués estat per la reacció de la societat civil, hauria convertit el Prat en aeroport low cost.