Va, xerrem!

Dimecres vaig anar a la Biblioteca Massagran de Salt a veure com anava el Xerrem. Aquesta biblioteca és només per a infants i joves, és un espai obert de parets i sobretot, gràcies al seu director, obert de cor i de ment. Em vaig asseure en un racó per no fer nosa i vaig observar com es desenvolupava l'activitat. Varen anar arribant els xerraires, nou en total, tot homes, la majoria de raça negra. (Caldrà pensar més Xerrem en altres horaris, perquè hi vinguin les dones). Se'ls veia una mica cohibits però els voluntaris els rebien amb tanta cordialitat! Els voluntaris (que, tot i que no fan una classe són mestres perquè fan de guia i de suport) els van distribuir en tres grups, segons el seu nivell de llengua, i van començar a practicar una conversa elemental i clara. Amb l'ajuda d'unes làmines van anar introduint els conceptes “a dalt, al mig, a baix”, van dir si els dibuixos eren “a la dreta o a l'esquerra” o si n'hi havia “pocs o molts”. Era emocionant veure com s'esforçaven dient, repetint, perfeccionant...
Costa, aprendre!

L'experiència del Xerrem neix de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, la CAL, que ha elaborat un material molt útil, i que ha dedicat moltes hores a formar els voluntaris i a fer el seguiment i la valoració de l'activitat. Gràcies a la CAL Òmnium Gironès ha pogut engegar el projecte a Salt, i per fer-ho ha tingut el suport de les institucions de la vila i la complicitat dels voluntaris, que són tots socis de l'Òmnium Cultural. Però no són pas socis d'aquests que només paguen –i en aquests temps, pagar ja és importantíssim!–, són dels que s'arremanguen, surten de casa quan fa fred, al vespre, i dediquen una hora i mitja a xerrar amb immigrants. Ho fan perquè se senten responsables del seu país: saben que no ensenyen només llengua, que estan ajudant a integrar-se a casa nostra unes persones que vénen de fora. Els uns aprenen paraules. Els altres tornen a casa molt més rics.