Qui en té la culpa?
La lluita contra el dèficit condueix a una reducció de la despesa pública i, en conseqüència, l'ambient s'està escalfant fins al punt que els sindicats dubten a l'hora de convocar una vaga general a finals de març. La vaga té tots els números de fer-se, tot i que hi ha la coincidència que servirà poc més que per cridar l'atenció a les autoritats comunitàries que vulguin escoltar la protesta.
Ara es fa difícil visualitzar qui és el gran culpable de la situació, més enllà dels anomenats mercats que surten d'escena per evitar que els veiem la cara. La Comissió Europea en responsabilitza els estats de la Unió i l'Estat espanyol, les comunitats autònomes. Les comunitats donen les culpes als ajuntaments i l'Ajuntament, a qui? Un repartiment de culpes que fa cada dia més difícil poder veure la cara del llop. A Espanya, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, dóna la culpa de tot a l'herència rebuda dels socialistes i queda tan tranquil. Una culpabilització dels anteriors governants que és un clàssic de la política i que té data de caducitat.
El govern espanyol també acusa del dèficit les comunitats autònomes, i Catalunya torna la pilota. Creu que el mal de tots els mals prové del govern de l'Estat, perquè no està al corrent de pagament i té deutes pendents que, si fossin abonats, podrien calmar el dèficit català. Tot plegat crea un fort malestar al carrer, que augmentarà. Els més optimistes creuen que pot superar la vaga general en contra de Zapatero i els aldarulls que es van poder crear al voltant del moviment del 15-M.
En aquest país tots els presidents del govern espanyol han tingut la seva vaga general, i Rajoy, tal com va avançar en un descuit a Brussel·les, no voldrà ser menys i entomarà una vaga general en contra de la reforma laboral o sobre el que faci falta. El problema és que les víctimes de les retallades no saben exactament qui és el responsable dels seus mals.
Dimecres passat, en la vaga dels estudiants, a Barcelona no hi havia prou acord per manifestar-se al davant del Parlament, de la Generalitat, del rectorat de la Central. Finalment, la concentració es va encaminar cap a la plaça Espanya perquè hi havia el Congrés del Mòbil i els principals aldarulls es van produir al davant de la borsa de Barcelona.
Ben segur que hi ha responsables directes de la situació. Però no els acaben de trobar. Mentrestant, estem en contra de tots i de ningú en concret, de situacions incomprensibles, com ara les retallades en les universitats, que només es poden canviar amb un fort canvi de mentalitat
