ANC d'aquí a deu dies

Dissabte de la setmana que ve és el gran dia, es veu. “Junts farem vibrar el Sant Jordi!” Un autocar ple d'independentistes sortirà de Santa Coloma per fer presència a l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional de Catalunya que se celebrarà a Barcelona. “Catalunya serà el que els catalans decidim!”, assevera el correu que circula profusament per internet. Segurament sortirà un altre autocar des de Blanes i Lloret. I un altre des de Girona, i des d'Arbúcies... perquè els gironins, ja es veu, s'estan apuntant al desig d'independència immediata. Doncs molt bé: quin catalanista no se n'alegraria? Deia Sèneca que no hi ha ningú tan covard que no s'estimi més arriscar-se a caure alguna vegada que no pas viure tota la vida amb la por de fer-ho. Un sector ja molt ampli de la ciutadania catalana està disposat a córrer el risc i a fer el pas endavant. Tot menys continuar entomant-les. Es fa difícil negar la raó a aquests ciutadans. A més, la seva és una actitud positiva, abnegada i entusiasta que farà que el Palau Sant Jordi s'ompli de gom a gom. Molts hi seran amb una fe i una empenta sense fissures que creixerà amb els crits i el voleiar d'estelades. Sempre reconforta sentir-se acompanyat de compatriotes. Altres hi assistirem més callats i amb un punt d'escepticisme. Els discursos inflamats però sense matisos ens aporten desassossec i dubtes. Tot i així, mirarem de sumar esforços i esperances. La llàstima seria que els uns i els altres ens desqualifiquéssim per dissentir en la significació de l'acte. Tan dolent serà que des de la banda apagada no es valori com cal un Sant Jordi ple a vessar com que des de la banda encesa s'oblidi que en un pavelló, per gran que sigui, no hi caben més d'unes desenes de milers de persones. L'analista Antoni Puigverd ja fa temps que adverteix que el catalanisme és un circuit tancat que s'està reescalfant sense que s'hi incorpori més cubicatge. I quan un circuit reescalfat peta, doncs peta, fa molt de fum i queda encallat. Potser és per això que Òmnium Cultural ha decidit quedar-se una passa enrere. Si l'audàcia se la fot, tornarà a ser el torn de la paciència, que no vol pas dir de la covardia. Si el globus es desinfla, la frustració per una independència no assolida no pot arrossegar la llengua, la cultura, el país... No ens podem quedar sense esma.