són faves comptades
Endollats
Encara no està aprovat, però el sol fet d'anunciar el fitxatge de l'exministra d'Economia Elena Salgado com a consellera d'una filial d'Endesa ha tornat a reobrir el debat. L'etern dilema sobre si és legal o ètic que els polítics que han tingut càrrecs públics facin el salt a l'empresa privada un cop han deixat l'activitat política. Abans que Salgado, expresidents i exministres de dretes i d'esquerres han suscitat la mateixa polèmica amb el mateix resultat: tal com s'ha encès s'apaga i qui dia passa any empeny i no li costarà gens arribar a final de mes amb una bona picossada. González, Solbes, Serra, Aznar, Zaplana, Roca… i la llista seria més llarga que un dia sense pa. A mi ja em perdonaran, però si abans ho trobava escandalós, ara, tal com van les coses, ho trobo obscè. Com no volen que les persones a qui es demanen més i més esforços, que veuen com se'ls retalla més i més el sou i s'aprima més i més aquell estat del benestar, com no volen que se sentin estafades, que se sentin impotents i que creguin que els prenen el pèl? A ulls de la societat és comprensible que s'interpretin aquests contractes amb multinacionals o grans empreses com un favor pels serveis prestats. Més encara quan qui rep l'oferta per incorporar-se a una determinada empresa ha fet mans i mànigues per privatitzar-la quan va governar, el cas d'Endesa i Aznar. L'elèctrica va deixar de ser pública durant el seu mandat, per exemple. Davant d'aquestes notícies, què ha de pensar un pensionista o ara un prejubilat? Què ha de pensar quan no pot cobrar res més que la pensió, i si treballa l'hi retiren? Què ha de fer? Abonar-se a cobrar en negre si fa qualsevol feina per subsistir? I, en canvi, a ministres o presidents jubilats del seu antic càrrec la llei no només els empara sinó que els permet mantenir el sou vitalici i les remuneracions que reben pel fet de pertànyer a consells d'administració o fer d'assessors. Limitar certs privilegis i replantejar la llei d'incompatibilitats hauria d'entrar en el llista de bones pràctiques de qui té la feina de legislar i governar. Ara, no ho fan, perquè, en certa manera, també els han de donar gràcies per haver-los situat allà on són. Fet i fet, d'una manera o altra tots estan endollats.