Basar xinès

Dijous passat, els set-cents cinquanta aspirants que feien cua per obtenir un dels trenta llocs de treball oferts per un hotel de la Costa Brava es podien entretenir llegint al diari les declaracions del president de la cadena de supermercats Mercadona, que els animava a imitar la cultura de l'esforç dels xinesos. Més ben dit, dels xinesos que treballen als basars. Tenen models ben exòtics, els nostres empresaris, tan aviat volen que ens emmirallem amb la Xina per rendir més com pretenen enviar-nos directament a Lapònia a buscar feina. Però fixem-nos en les preferències del nostre emprenedor alimentari: els basars; és aquí a on, segons ell, trobarem l'excel·lència laboral. Els guanys dels orientals propietaris d'aquesta mena de locals emergents probablement ho siguin, d'excel·lents, però caldria veure com puntuaríem les condicions de treball. Els xinesos riuen molt, en les pel·lícules. Fins i tot quan els claven plantofades en les pel·lícules d'arts marcials. Els xinesos que veiem despatxar als basars, en canvi, solen ser gent que exhibeix sempre una profunda tristesa. Segurament deu ser una tristesa molt eficient, producte de la cultura, no ja de l'esforç, sinó del sacrifici, una altra paraula ben de moda en el llenguatge empresarial. Els somriures queden per a les pel·lícules i probablement també per als amos dels basars, aquests que mai veiem rere el mostrador i que en fer-se fosc hi deuen acudir per fer caixa. El nostre emprenedor alimentari també ha afirmat que hi ha moltes feines per fer, si hi ha ganes de treballar, i ha posat com a exemple la recollida de la fruita, avui majoritàriament assumida per mà d'obra estrangera. Un col·lectiu que sap prou bé què significa la cultura de l'esforç: treballar com a xinesos per malviure com a ciutadans.