Sin City

En la mitologia americana, les ciutats de l'Oest estaven pensades com a lloc de parada, joc i prostitució. Després de llargues travesses pel desert, de viure a l'altre costat de la frontera o de buscar desesperadament or a les mines, els cow boys es trobaven en una mena d'oasi per alimentar els instints més baixos. A finals del segle XIX, Las Vegas era una ciutat de pas, amb aigua, enmig del desert, i no va ser fins als anys quaranta quan varen començar les inversions per construir una ciutat del pecat –la Sin City– com a rèplica de les velles ciutats pecaminoses del Far West. El seu promotor, el gàngster Bugsy Siegel, va idear una gran urbs on el dia i la nit es confonguessin, on tot girés al voltant del joc i on la moral fos posada entre parèntesi. Quan es varen clausurar els casinos que el règim de Batista havia instal·lat a La Havana, Las Vegas va créixer espectacularment. Francis Coppola en va fer una detallada radiografia a El padrino II. La possible instal·lació de l'Eurovegas a Catalunya, impulsada pel magnat Sheldon Aldenson, ha estat beneïda per alguns com una gran oportunitat turística. Sembla com si Mister Marshall hagués de venir de nou per treure'ns de la crisi. No vull donar voltes sobre molts dels arguments que parlen sobre la conveniència d'aquest tipus d'inversió, malgrat que això comporti la creació d'un paradís fiscal i posar en dubte moltes de les garanties dels drets laborals. Penso que, darrere l'eufòria amb què determinats sectors han acollit la proposta, no hi ha més que una caricatura de com la doble moral burgesa s'emmiralla en la temptació pel diner fàcil. Les ciutats europees mai van necessitar construir paradisos artificials on concentrar el pecat, ja que el pecat era al cor de la ciutat, en barris com el Paral·lel de Barcelona, el Pigalle de París o el San Pauli d'Hamburg. La burgesia se'ls mirava amb recel, però els custodiava i els freqüentava. La Barcelona noucentista somniava amb la civilitat, però buscava un equilibri amb el barri Xino. La ciutat del pecat va ser estigmatitzada i eradicada, fins a substituir-la per la ciutat postal. Ara, l'estratègia consisteix a convertir la ciutat postal en un simple aparador i crear al seu costat un paradís de cartró pedra on tot sigui possible en nom l'especulació. En lloc d'una nova Alexandria en què s'estimuli el coneixement és més fàcil edificar la nova Babilònia. El problema és que una determinada classe política no recorda que Mr. Marshall sol passar de llarg.