Love&sex

Alguns anuncis de televisió són una autèntica jungla. Més que saber vendre, fan mal d'ulls. Darrerament, una prestigiosa marca de condons divulga un espot radicalment imbècil que no seria gens aplaudit pels avantguardistes. Es tracta de vendre (en menys d'un minut) uns lubricants de coloraines amb gust de fruita per fer la feina més saborosa (i no és cap homenatge subliminar a la poesia de Carner). Després d'algunes imatges lleugeres de parelles en plena abraçada passional, dues paraules escrites prenen vida, s'incorporen, vinclen el cos cap endavant i es fan un petó. Amor besa sexe i sexe besa amor. Tot seria meravellós i bucòlic, entendridor i poètic, el tàndem precís de tota relació entre dos individus –home-home, home-dona, dona-dona– si no fos perquè, abans de la personificació dels dos mots (no cal ser l'inspector Clouseau per captar que l'anunci dóna a entendre que en el si d'una parella un fa l'amor i l'altre fa sexe) una ridícula veu en off cita els suposats tres tipus d'amants que compraran la crema oliosa en qüestió: els impacients, els gurmets i els fogosos. Anem a pams i escoltem la nostra realitat semàntica: com pot ser que al segle XXI alguns creatius publicitaris siguin tan limitats, ignorants i contradictoris? L'amant impacient necessita el lubricant perquè no té paciència per dur a terme els preliminars; els gurmets del sexe oral no pensen en termes d'amor platònic quan degusten la maduixa entre les cames de l'altre; i els fogosos són, de fet, uns mers sinònims dels impacients. Un aforisme final: juga, experimenta i gaudeix. Què hi pinta, l'amor, en tot això? És el cornut? El tercer en discòrdia? Senyors, prou demagògia: les joguines sexuals i, encara més, aquelles que serveixen per accelerar artificialment les secrecions naturals sorgides de l'augment progressiu del desig, no tenen res a veure amb l'amor (que, en molts casos, ja es pressuposa d'entrada, i en molts altres, la seva existència no fa ni falta). Els creatius publicitaris són humans i arriben fins on poden. La revolució ja no respira i la física i la química faran la resta. L'espectador oriental, ai las, es posarà les mans al cap...