El monarca es despentina

Diumenge vam deixar la família sopant. Hi ha opinions oposades sobre les relacions. Si fos per la sobirana, els néts no es relacionarien amb ningú. Si són poca cosa, per això; i si gallegen diu: “¡Dios sabe cómo se han enriquecido!” Tots pensen el mateix: Urdangarin! L'avi, tolerant, diu: “Si tienen un buen yate, son de fiar.” La mainada s'aixeca amb un gelat a la mà. Ha arribat el moment. Treu uns folis, tus i fa: “Estoy pensando...” No ho ha fet: se li ha donat tot pensat. Ha tingut moments especials, però. Al Foment del Treball, a Barcelona, es dirigí en català a un grup important d'empresaris, poc després de morir el Caudillo; va ser sonat. O el primer cop que assistí al Senat, els senadors el saludaren i el gironí Josep Rahola li digué amb veu baixa quelcom. El requerí: “¿Qué dice, senador Rajola?” Aquest cridà: “Esquerra Republicana de Catalunya!” La Cambra restà muda. El rei preguntà: “¿En Gerona hay muchos como usted?” La nit del cop d'estat del 23-F, el “¡Tranquilo, Jordi, tranquilo!” que va fer al president Pujol per telèfon va tranquil·litzar els catalans. Ell no jugava, però coneixia la trama i feia anar l'aigua al seu molí.

Prosegueix: “...que la accidentada historia de las monarquías llega a su fin. En los viajes, la reina y yo hemos constatado el temor reinante”. Llegeix amb emoció i convicció, i mentre els néts i els fills l'escolten il·luminats, el gendre, amb esperit, resta a les illes Hawaii, on han dit que hi ha molts nous milionaris abaltits. A la locutora, en no culminar l'abdicació, li aflora una certa mala llet: “Este no suelta el trono ni con metralleta en mano. ¡Estoy hasta el clítoris!”, desbarra en veu baixa. “¡Cállate, coño!”, fa l'hereu. Les barreges de nivells socials no funcionen: tres bodes, tres raves! Molt preocupats no estan, però. Saben que ningú pensa en una solució cruenta, com ara l'assassinat de la família dels tsars a Rússia o la Revolució Francesa, eradicant monarquia, noblesa i la parafernàlia que les rodejava, amb la decapitació a la plaça de la Bastilla, a París, de milers de francesos.

L'evolució ha fet que el xoc frontal amb la democràcia origini preguntes per a les quals les monarquies no tenen resposta. La Declaració Universal dels Drets Humans renega dels basats en la sang i el naixement: no es neix vassall! La llibertat i el dret permeten elegir el camí, el lliure pensament, la paraula i l'acció. Segueix l'exposició: “De Occidente, solo hay que tener en cuenta a Europa,
y de esta, la única con atribuciones estatales, además
de las folklóricas, es la inglesa. Las de Noruega, Suecia, Bélgica, Holanda y España, subsistimos con un mínimo de representatividad decorativa estatal. Por lo que se refiere a Grecia, Italia, Dinamarca, Austria y algún otro, son solo figurantes históricos vivos.” L'orador ha de fer una pausa per deixar pair el que acaba de dir. Aprofita per agafar aire i atacar la solució. Ho veurem el proper diumenge.