Benvolguts/des lectors/res

La Real Academia Española va fer un gest atrevit i valent fa poques setmanes i va emetre un document en què rebutjava l'ús del llenguatge no sexista. En concret, es refereix a les guies que editen administracions, universitats, institucions i sindicats, que assenyalen que fer servir el masculí discrimina les dones i que per evitar-ho recomanen utilitzar noms col·lectius, mots invariables o frases i perífrasis verbals que no incloguin la forma masculina. Una de les opcions que proposen és usar la paraula genèrica persona: referir-se a la “persona treballadora” en comptes del “treballador”. O utilitzar mots com ara joventut o jovent per no parlar dels joves. També plantegen usar les formes dobles amb la barra inclinada –usuaris/àries en comptes dels usuaris– o bé enllaçades amb la conjunció i (els candidats i les candidates).

La Generalitat, per contra, té publicades dues guies per evitar l'ús sexista del llenguatge –Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'administració de la Generalitat de Catalunya (2011) i Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua (2005)–, en què fins i tot es recomana modificar els noms d'associacions, col·legis professionals i cossos de funcionaris per adaptar-los a un llenguatge no sexista, com per exemple substituir el nom del Col·legi de Biòlegs de Catalunya pel de Col·legi de Biologia de Catalunya o per Col·legi de Biòlogues i Biòlegs de Catalunya.

Tots estem d'acord que el català, a diferència d'altres llengües, com ara l'anglès, és una llengua de gènere: els articles, els pronoms, els adjectius i els noms varien en funció de si ens referim al masculí o el femení. Si parlem dels veïns, tots entenem que són els homes i les dones que viuen a la mateixa escala o carrer, i no tan sols dels homes, per tant no és necessari fer servir la paraula veïnat. En canvi, els anglesos utilitzen la paraula neighbours i ja ho tenen tot solucionat. Tal com escrivia el lingüista Gabriel Bibiloni en una sèrie d'articlesque va publicar el 2009 al suplement L'Espira del Diari de Balears, “l'error és acarnissar-se contra una de les característiques fonamentals de l'estructura de les llengües romàniques, com és el fet que un dels dos gèneres funciona com a no marcat. I hi afegia: “Segurament ara tot seria distint si al gènere no marcat li haguessin donat un nom diferent de masculí.”

Segons el meu parer, el llenguatge anomenat no sexista atempta contra l'economia de la llengua i genera unes construccions artificials, que s'allunyen molt de la llengua real. No he conegut mai ningú que digui que “té molt bon record del professorat que va tenir a la universitat”, en comptes de parlar dels “professors”, o bé que utilitzi habitualment la paraula infants en comptes de nens. No hi ha dubte que queda molt camí a fer per aconseguir la igualtat de sexes, per això no discutirem, però estic d'acord amb Lluís Martínez, que la setmana passada escrivia en aquest diari que “no per oblidar algunes paraules i expressions les dones seran més visibles”. L'objectiu fonamental de la llengua és permetre la comunicació entre els seus parlants, i frases com ara “els/les veïns/es afectats/des s'han de posar en contacte amb l'advocat/da” no em sembla que ho facilitin.