Feina fixa
“Et prometo una feina fixa.” Amb aquest contundent eslògan la setmana passada la Conferencia Episcopal Espanyola va llançar una campanya per promoure vocacions sacerdotals amb motiu del Dia del Seminari, ahir, 19 de març. Un gran i encertat eslògan per a èpoques de crisis que, en aquest cas, a més a més, és cert, ja que qui ho anuncia és una empresa solvent pel que fa al manteniment dels llocs de treball dels seus empleats sempre que no es desviïn excessivament del dogma ni de la norma que imposa la direcció. Els capellans no s'han de preocupar per l'atur.
A més d'aquest eficaç eslògan, en el vídeo que s'ha presentat van apareixent set o vuit senyors de diferents edats (aquesta feina fixa és, evidentment, només per als senyors, no per a les senyores –¿què deuen fer les monges?–), que van deixant consignes explicant els avantatges d'aquesta vida laboral que se t'obre en el cas que optis per aquesta opció professional.
Frases com: “Et prometo una vida apassionant... No et prometo un gran sou, et prometo una feina fixa..., sabràs que has fet el que és correcte..., mai te'n penediràs... tindràs la certesa que has estat escollit...” van omplint de contingut la proposta i l'espectador les va interioritzant amb una eficaç contundència.
Si el que realment es busca és que qualsevol persona (mascle) s'impliqui en un projecte, les frases del vídeo, populistes i emblemàtiques, en aquests temps de crisis, no poden ser millors. Ara bé, i perdonin la sorpresa, jo em pregunto: on ha anat a parar l'essència vocacional del sacerdoci com a requisit troncal, imprescindible, piramidal i consubstancial al fet de ser capellà? On és allò que molts no hem trobat mai, i hem envejat als que ho tenien, per la pau, tranquil·litat i resignació que els donava quan la vida els enfrontava amb desgràcies i injustícies inexplicables? ¿On és la fe en Déu com a motor ineludible per viure amb plenitud al servei dels altres i fer-se capellà? En el vídeo ni hi és ni se'n parla.
És molt probable que la campanya funcioni i que s'hi apuntin senyors (només senyors) que d'aquí a uns anys seran sacerdots professionals, però, què volen que els digui? A mi em semblava més autèntic el funcionament ortodox, on eren la fe i la vocació, i no només l'estabilitat d'un sou, els elements determinants per prendre els hàbits.
