Rescat

No, el rescat al qual es refereix el títol d'aquest article no és el de Grècia ni el de Portugal. Tampoc no és el rescat dels bancs i caixes. Es refereix al rescat de les autopistes de peatge que són ruïnoses i que amenacen el present i el futur de les empreses concessionàries.

La història és vella. Algunes empreses, seguint el model de Catalunya, van decidir fer autopistes de peatge radials des de Madrid. Però resulta que el govern espanyol va fer en paral·lel algunes autovies. Com que a ningú no li agrada pagar perquè sí i, a més, amb la crisi el trànsit ha disminuït força, el resultat de tot plegat és que els ingressos no donen per mantenir el negoci. Què s'ha de fer llavors?

Una de les propostes que es van fer en el seu moment era que les concessionàries mantindrien la propietat i a canvi s'allargaria la concessió en els territoris on tinguessin beneficis. En quin territori estaven pensant? L'encerten: en Catalunya. És a dir, que els catalans seguiríem pagant peatges més temps per mantenir les autopistes de Madrid. No s'estranyin: és el mateix que passa ara, tot i que més descarat.

Sembla que aquesta no és la solució en la qual pensa la ministra Pastor, sinó més aviat en una intervenció. És a dir, que l'Estat es podria fer càrrec, ni que fos temporalment, de les autopistes. I per tant, pagar-les amb els impostos generals. També els que s'extreuen de Catalunya amb una precisió cronomètrica.

Es miri per on es miri, sigui quina sigui la solució, ens tocarà el rebre. Sembla que hi ha coses que no canvien. De moment.