Cinquantenari

Superada la primera meitat de la centúria passada va ser quan a la Costa Brava, i a Lloret de Mar de manera especial, hi va haver l'esclat del boom turístic. En poques dècades, la vila de Marina va assolir els dos-cents establiments hotelers. Igual succeí amb els bars i restaurants. Amb el pas del temps, alguns han quedat pel camí o una mica desdibuixats, però d'altres segueixen a la palestra amb bon prestigi i en primer pla. N'hi ha que han celebrat els respectius cinquantenaris amb festes diverses i, fins i tot, excepcionalment, amb la publicació d'algun llibre. És el cas de l'hotel Santa Marta i del restaurant El Trull. Dissabte passat ha estat l'hotel Ridomar qui ha reunit els amics per fer-los viure una vetllada memorable. Més enllà d'un selecte sopar, la família Brugué Garriga va voler donar a l'efemèride un to netament nostre. L'Orquestra de Cambra de l'Empordà, sota la direcció de Carles Coll i amb la soprano Montserrat Cristau de solista, va oferir prèviament a la concurrència –un centenar de persones– una emotiva actuació titulada Catalunya en concert a base de peces de Serrat, Morera, Amadeu Vives, Pep Ventura, Viladesau, Pau Casals, Vicenç Bou, Martínez Valls, Manuel Saderra, Domènec Moner, Joaquim Soms i d'autors de la Nova Cançó, tot magníficament presentat i lligat pel rapsode Salvador Roca. Juntament amb les autoritats locals gentilment invitades, va presidir una part de la festa el conseller Felip Puig, que va ponderar l'esforç de l'empresa privada –i en aquest cas familiar– per haver assolit l'assenyalada fita a través d'un procés de remodelació de l'establiment que l'ha portada a renovar en dues ocasions l'hotel per tal de guanyar categoria. Va ser una jornada intensa, que es va traduir en elogis i obsequis intercanviats entre els propietaris i els assistents. Una nit màgica, esplèndida, en la qual la gent es va trobar bé i tothom va estar a gran altura. Potser només hi va sobrar el comentari foteta d'un aficionat a fer auques, que en lliurar-ne una de seva, va voler caricaturitzar les intervencions prèvies. Però, de fet, la patinada del personatge –que ja formava part d'un grupet més amic de xerrar que d'escoltar la música– el que va fer va ser posar més de manifest l'encert dels altres, començant pels amos de l'establiment, que van estar realment insuperables. Actes així, i més en un moment de crisi, donen prestigi al nostre poble, encara que puguin quedar en un relatiu anonimat. Almenys, doncs, que constin.