A Matas ningú el coneixia de res
Ara resulta que ningú no sabia qui era en Jaume Matas. Tothom li dóna l'esquena després que l'Audiència de Palma l'hagi condemnat per cinc delictes de frau, prevaricació i tràfic d'influències. Ningú no el coneix. Començant pels seus antics companys de partit. Tampoc no el coneixen els qui van beneficiar-se de tractes de favor quan era president balear o ministre. Ni aquells que hi van guanyar algun diner. Ni tan sols alguns periodistes de Madrid que acceptaven memorables caps de setmana gratis total a les Illes en pro de promocionar el turisme balear.
La primera vegada que vaig sentir a parlar de Jaume Matas va ser en una sala de premsa de Madrid. Un grup de companys indiscrets explicaven tots els detalls d'un cap de setmana finançat pel govern balear. Deien que va haver-hi de tot. Paisatge, menjar, beure, i fins i tot per als que volien un gran final feliç. Doncs que no s'amaguin. Ara, tothom sap que Matas no era de fiar i alguns diuen que amb els seus comportaments financers es veia venir que no era aigua clara. Ara, tothom ho veu perquè ho diu un jutge. La sentència del jutge és justa com el dret de recórrer-la.
Mentre l'Audiència de Palma comunicava la sentència, el PSOE engegava el ventilador per minimitzar i desviar l'afer dels ERO andalusos que els afecten de ple a la pitjor campanya electoral que els socialistes hauran fet a Andalusia i que acabarà aquesta nit.
A la campanya els socialistes han disparat contra Mariano Rajoy. Perquè, en un míting, quan veia lluny que seria president del govern, va arribar a dir que volia per a Espanya un govern com el d'en Jaume Matas. Tota una traïció que li han produït les hemeroteques a qui ara és president del govern.
El mateix li podia passar a Pérez Rubalcaba, que també a la recent campanya electoral va dir que era capaç de posar la mà al foc per l'anterior ministre de Foment, José Blanco. De moment la diferència és que un l'han jutjat i l'altre està esperant-ho.
Els polítics haurien de ser més valents. Els polítics entre ells es coneixen de dalt a baix. És fàcil que coneguin comportaments dels seus companys. En molt poques ocasions els afers de corrupció han estat denunciats des de la mateixa política. A Catalunya ens hauríem de remuntar a aquell ambigu “el problema és el 3 per cent” denunciat per l'expresident Pasqual Maragall en sessió plenària. Les denúncies de la corrupció sempre arriben per filtratges de persones que no s'han vist prou compensades pels seus serveis...
