Marca

El govern espanyol, a través del Ministeri d'Afers Estrangers, vol que el territori que administra guanyi pes i reconeixement al món. I ho vol fer ressuscitant la marca Espanya. Ja té dissenyada l'estructura, que, segons sembla, serà presentada en societat a final d'abril.

No sé si als altres territoris, com Catalunya o el País Basc, que també fan esforços per donar-se a conèixer a l'exterior, se'ls ha demanat el seu parer, però em temo molt que no.

Com poden veure vostès mateixos, tot encaixa: d'una banda, el Partit Popular obliga a tancar el que ell anomena ambaixades de Catalunya a l'exterior; i, de l'altra, hi potencia el nom Espanya. Tinc curiositat per saber, doncs, què passarà amb la marca Catalunya. Les dues en seran compatibles? O diran que no, que tothom hi ha d'anar junt, sota el mateix paraigua i sense distincions, perquè no és moment de malbaratar recursos en qüestions identitàries, com ells mateixos diuen? Potenciar una marca és bo si és Espanya, però és un dispendi escandalós si és Catalunya.

La crisi està impulsant la refundació de l'Estat espanyol, però no com un estat obert, on es dóna cobertura a tothom, sinó d'acord amb les seves pròpies regles. És a dir, que per posar-se a sota del paraigua primer s'haurà de jurar lleialtat al senyor que el porta. I si no, cap enfora.

Tinc curiositat: què és el que vendrà la marca Espanya? Perquè d'investigacions i patents, ben poques: la tisora hi ha fet estralls. Tant de bo que no sigui el de sempre: futbol, toros, sol i platja.