Una hora més de claror

En dies com avui t'adones de la quantitat de rellotges que tens a casa, al cotxe, a la feina, i encara d'aquí a unes quantes setmanes descobriràs algun rellotge que va amb l'hora vella. És una murga de dubtosa utilitat, però el canvi de primavera té un efecte estimulant, perquè allarga les hores de sol. Demà quan ens llevem tornarà a ser fosc, però els vespres seran més clars, més llargs, més optimistes. Al final d'octubre, en canvi, el reajustament horari avança la nit, ens tanca a casa per passar-hi l'hivern i ens torna introvertits com els nòrdics.

Una hora més de claror útil és una gran notícia. Faig servir aquest concepte expressament, perquè jo no recordo una tongada tan llarga de males notícies. Des de fa un temps m'entretinc a recomptar als telenotícies i als informatius de la ràdio els reguitzells d'aigua freda, gelada, que ens cauen al damunt. És un no parar d'amenaces de Brussel·les, d'intimidacions del PP, de corrupteles variades, de caixes que deixen de ser catalanes, de la mà pidolaire de Catalunya a Madrid (“Échame argo”), de retallades de serveis, de queixes d'usuaris… Una mostra: dijous l'inefable conseller Boi Ruiz estava content perquè les llistes d'espera de les intervencions quirúrgiques només han augmentat un 42%. “M'esperava un 60”, va dir eufòric. El país va així.

Necessitem respirar. Que ens toquin l'aire i el sol, sobretot ara que la pluja –com s'ha fet esperar, la punyetera!– ha netejat l'aire i ha injectat verd fresc al verd musti. L'hivern ha estat dur i llarg, al fred del cos s'hi ha afegit aquest fred de l'ànima que els governants s'entesten a incrementar amb missatges funeraris. Com que ens hem de refer pel nostre compte, podem recuperar el vigor moral amb les coses senzilles. La primavera i l'hora de més de claror són un regal que eixampla l'esperit, i són –mentre Brussel·les, Madrid o el govern no determinin el contrari– completament gratuïtes.