Pluja, crisi, art

Dijous passat plovia. Un bé de Déu de pluja que s'havia fet esperar massa. Diuen que a Girona van caure més de cinquanta litres, que ja comença a ser un argument de pes. Tot i que l'economia del país fa temps que ha superat la seva dependència bàsica de l'agricultura, l'aigua és riquesa sempre i en temps de crisi, un manà com aquest pot ajudar a trampejar les dificultats. Perdoneu la digressió. Dijous, cap a les set del vespre, quan ja havia amainat, vaig anar a la Valvi per seguir una visita guiada que tenia anunciada l'amic tossenc Bonaventura Anson, que hi exposa una interessant retrospectiva dins el programa Del verd al madur que ha ideat la fundació.

De l'obra d'Anson –escultura, pintura, dibuix– em va impactar el seu dramatisme, la seva desesperança, la seva impotència plasmada en una insistent referència temàtica a l'obstacle insalvable –murs, reixes– i a la decadència inevitable dels objectes. Sí, servava a la memòria les barques abandonades a platges remotes, oferint esquelets devastats al vent i a les ones. Desolació, tristesa, solitud, abandó. Per acabar d'enfonsar el meu esperit, m'havia equivocat de dia. La visita guiada serà dijous vinent. Això em permet, i aprofito l'ocasió, recomanar-vos-la. Si us decidiu, ens hi trobarem escoltant el relat de l'artista més enllà del seu missatge visual. Encara hi som a temps.

De camí cap a casa vaig trobar casualment Bep Marquès. Mentre intercanviàvem una salutació cordial, vaig recordar que fa unes setmanes Bosch Martí, el seu company del grup Praxis, m'havia recriminat que només havia dedicat dues línies a la gran exposició d'homenatge i reconeixement que els havia organitzat el Museu de la Ciutat a l'institut vell. Certament, no recordo què en vaig dir, però sí que sóc conscient que em va quedar al pap la idea que el grup havia tingut un gran reconeixement popular i social en els primers anys de la Transició, pel seu caràcter combatiu, trencador, iconoclasta, crític i analític a l'hora. Que després, quan la democràcia es va anar consolidant i la majoria dels vells lluitadors es van situar a les trones del poder, l'àcida mirada dels Praxis va començar a fer nosa, a engavanyar les consciències. El grup Praxis va passar a la història i els seus dos components seguiren la seva tasca per vies diverses. La vida té aquestes coses.

Diuen que aquesta setmana tornarà a ploure. Tinguem fe, que les primaveres mediterrànies solen ser generoses amb els pagesos. No pot ser que tot se'ns giri d'esquena. Remuntarem l'economia del país, que no totes les portes són tancades, no hi ha murs inexpugnables. I si cal, si no n'hi ha prou amb el seny, tornarem a apel·lar la rauxa àcida i corrosiva per desencallar les males situacions.