Encara aprenc

El gos de Goya em mira des d'una goma d'esborrar a la botiga del Caixafòrum de Barcelona. Ja passa això amb l'art i els temps moderns. Tanta teorització sobre el canvi de perspectiva per acabar esborrant traços de llapis o bordant a una maquineta, o als retoladors d'un plumier. La reproducció dels quadres i la difusió de les imatges a través de tots els canals, i la seva impressió damunt de tota mena de suports, pòsters, tasses, davantals, imans o llibretes popularitza les imatges i fa de qualsevol nevera una sala d'exposicions en miniatura. Goya i Delacroix, llums i ombres, tigres i odalisques i el desig de dur la seva obra en una samarreta, com si fos un m'agrada del Facebook arrapat a la pell. L'obra de tots dos pintors coincideix aquests dies a Casaramona, i així podem veure els paral·lelismes i les diferents maneres d'enfrontar-se a la realitat de fa 200 anys. L'època de la Pepa, i les posteriors cadenes de Ferran VII que van forçar Goya a refugiar-se a Bordeus. L'època del romanticisme, i el rescat de Grècia.

Però ara anar a veure Delacroix i Goya, a més de refermar la imatge que tenim del quadre que hem vist arreu, també afecta les balances fiscals. Els impostos que paguem a l'Estat, i que serveixen per engreixar el Museu del Prado, tenen amb la mostra una mica de retorn. Veurem la maja, ninots, braus, borbons i ministres que pensen: com Jovellanos. I aiguades i Capritxos. Com ara. Què és, si no, aquest entossudiment de la ministra Pastor amb el corredor ferroviari central contra el criteri dels altres 26 membres de la Comissió Europea? On és el realisme, i el seny inversor de l'Estat? Però que no han aprovat una llei contra el mal govern, perquè es gestioni bé? Si han de perforar els Pirineus per connectar Goya i Delacroix ja tenim el Caixafòrum. A la mostra no hi és tot, és clar. I és que Louvre i Prado són pinacoteques de grans capitals, com París i Madrid. Ciutats que necessiten onze vies de gran qualitat, onze autopistes, per facilitar l'accés als seus tresors. Ja se sap que l'art té una gran poder d'atracció, i que on hi ha Goya hi ha cues ni que sigui per veure si els quadres s'assemblen a la nostra col·lecció d'imans o de gomes d'esborrar.