Gent del Banc Sabadell
Després de la mort de Joan Corominas, només queda un dels quatre protagonistes del renaixement del Banc Sabadell, que és Esteve Faus, secretari del banc durant molts anys i un gran tècnic financer. Sovint, a la nostra vida hi ha un fet que canvia totalment el nostre futur. En el moment en què es produeix, no tenim constància de la transcendència que tindrà per a nosaltres i per al nostre entorn. En el cas de Joan Corominas, el fet es va produir un dia de l'any 1963 amb motiu de la junta ordinària d'accionistes del Banc Sabadell, reunida per analitzar els resultats de l'exercici anterior. Ell, un jove accionista, va fer una proposta revolucionària: que el banc aprofités les oportunitats que li donava la llei d'ordenació bancària promulgada l'any anterior i procedís a l'obertura d'oficines.
El Banc Sabadell s'havia constituït el darrer dia del 1881, vuitanta-un anys abans, però, no havia sortit mai del terme municipal, ni tan sols havia pensat a obrir una agència a la mateixa ciutat. Paradoxalment, el 1891 havia obert una sucursal a Buenos Aires i, a més, el banc tenia un rentador de llanes a França, prop de Besiers, una activitat no financera. Tot plegat, eren mostres que el banc havia estat creat com un instrument dels industrials llaners, que compraven llana a l'Argentina i la rentaven al sud de França. La proposta de Joan Corominas representava trencar amb un motllo existent i arrelat. Obrir oficines significava actuar com a banc independent de la indústria, al servei d'altres comunitats i d'altres sectors, que no tenien res a veure amb la llana. Joan Corominas no era un accionista qualsevol del Banc Sabadell, quan va fer la seva proposta. Era besnét del primer president del banc, fill d'un conseller, i l'empresa familiar era una de les principals indústries llaneres de les ciutat. La seva personalitat encaixava totalment amb la de l'accionariat tradicional,
però a ell li va correspondre fer
el primer pas per al canvi. Aviat seria nomenat conseller i el 1976, president. Va tenir un bon equip. Les grans empreses no les fan homes o dones sols, sinó acompanyats d'un equip. Al capdavant hi havia el director general, Francesc Monràs.
El seu moment màgic havia estat un diumenge del mes de març del 1926, quan ell –un simple empleat del banc– encapçalà una visita al president del consell d'administració, quasi d'incògnit, i tingué la gosadia de dir-li que el balanç del banc presentava pèrdues i no els beneficis que oficialment declaraven. Sense aquella visita i les mesures que es prengueren, el Banc Sabadell no hauria superat aquell exercici. Monràs morí el 1977 al peu del canó, l'endemà d'haver inaugurat l'oficina de Banyoles. El
seu successor seria Joan Oliu, pare de l'actual president del Banc. Esteve Faus va ser el secretari del banc i el negociador amb el Banc d'Espanya.
En l'actualitat, el Banc Sabadell és l'únic banc català controlat per interessos i persones del país. Una persona em va dir fa molts anys: “Si de tu depengués, faries un banc com el
de Sabadell”. Potser sí.
