La bèstia ferida
Falta un mes perquè els francesos acudeixin a les urnes per a la primera volta de les eleccions presidencials –el 22 d'abril– i la campanya no se centra ni en l'economia ni en la crisi de la zona euro. Els candidats no parlen ni de les dificultats per redreçar una indústria que ha destruït 260.000 llocs de treball des de 2010, ni de les reformes de l'estat del benestar imprescindibles en un país on, des de 1974, no hi ha hagut ni un sol pressupost estatal sense dèficit. Malgrat la greu crisi de les indústries automobilística, metal·lúrgica o farmacèutica, els candidats van començar el mes de març debatent si als escorxadors de França es maten els animals seguint el ritu halal o si cal construir noves mesquites a París. I acaben el mes atacant-se mútuament sobre com fer front a l'amenaça del terrorisme gihadista, després dels atacs a Tolosa de Llenguadoc i Montalban. El doble fil que teixeix la relació entre les dues qüestions és l'islam i la seguretat. I Nicolas Sarkozy i Marine Le Pen –segon i tercera en les enquestes– són els principals responsables d'haver centrat els seus missatges en una identitat nacional caricaturitzada en una espècie de resistència contra les tradicions musulmanes. L'interès electoralista de Sarkozy i Le Pen és molt clar: les intencions de vot de tots dos candidats sumen el 40% a la primera volta. És un bloc força compacte d'electors que formaran el gruix bàsic de suport a Sarkozy en la confrontació amb el socialista François Hollande. L'actual president necessita, sobretot, assegurar-se el vot dels partidaris de Le Pen a la segona volta. Però Sarkozy també vol esgarrapar alguns vots del Front Nacional ja el 22 d'abril. Si no ho aconsegueix, Hollande s'erigirà com a guanyador de la primera volta i aquesta correlació de forces pot danyar les aspiracions de Sarkozy a la segona –en què la personalitat dels candidats és més important que el seu programa ideològic.
Bona part de l'estratègia del president implica guanyar a la primera volta, encara que sigui per punts. L'eslògan França forta és especialment efectiu perquè defineix el caràcter de Sarkozy en contraposició amb un François Hollande a qui la seva rival a les primàries del Partit Socialista, Martine Aubry, havia qualificat d'“esquerra tova”. Amb la força del missatge populista del partit de Sarkozy. Amb l'apadrinament internacional d'Angela Merkel, David Cameron i Mariano Rajoy. Amb tots els mitjans de l'òrbita governamental disparant contra Hollande... Un Sarkozy vençut a la primera volta perdrà l'aura de guanyador. I un Hollande presentant als seus seguidors el cap del president en una safata de plata mobilitzarà no només l'electorat socialista, sinó el 67% dels francesos que se senten descontents amb la gestió del president.
A hores d'ara, les enquestes més fiables continuen donant Hollande com a guanyador a la primera volta, amb un 29% de vots, contra un Sarkozy amb un 27,5%. L'ascens del president en poques setmanes (més de 6 punts en comparació amb principis de març) és una mostra que l'estratègia de Sarkozy està funcionant. Encara que lentament. Un dels seus assessors explicava a l'inici de la campanya: “A tothom li agrada una bona pel·lícula, i estem preparats per oferir-ne una d'immillorable als electors francesos.” Així s'explica la seqüència d'aquest inici de campanya agressiu i gairebé amenaçant del president francès. Sarkozy és una “bèstia ferida” que està disposat a tot per guanyar. Amb tenacitat, amb totes les cartes possibles i lluitant fins al final, els francesos veuran aquesta remuntada com un desafiament a l'altura de les altres proves que haurà de superar el proper president.
